Tombant pel Mascançà

Sempre m’ha encuriosit mirar a través de vidre glaçat, o el vidre treballat, que et distorsiona la imatge. És aquell endevinar que hi ha darrera el vidre, perfilar formes difuses… imaginar que és.

Avui també han anunciat gelades. Tot i les molèsties que puguin ocasionar, ja tarden. Ja se que no són les primeres de la temporada, però és que fan falta. A vegades oblidem que som a l’hivern i al Pla d’Urgell.

Ja hem passat a les desenes, el deu del 365+1.