Fins no fa massa, sempre havia pensat que, els que dissenyaven les cadires de les sales d’espera dels centres sanitaris, tenien una salut de ferro (tant ells com la seva família). De fet, en aquest cas, no serveix allò de que van a la privada. Tot just el contrari. Sempre he trobat més racionals i ergonòmiques (una d’aquelles paraules que et fa pujar punts, si la dius) els seients de la pública.
Amb el temps, els hi haurà tocat esperar visita, i cada vegada més, tot i tenir dissenys originals, un s’hi pot asseure com cal.
Ja es prou fotut haver d’esperar com que, a més a més, et faci mal el cul, l’esquena i tot el que s’hi arropenja.
Ja hem arribar al 30 de 365+1.