Tombant pel Mascançà

De fet, avui no té massa sentit, però ahir, que és quan es fa fer i tocava publicar, feia dia fred i boirós (tot i que després aixecaria). M’agrada el cromatisme d’unes llenties amb verdures, a la vora de la senzillesa d’una crema de carabassó.

Tampoc penseu que estic tot el dia pensant amb el menjar (el darrer va ser del berenar), però  bé que ho hem de fer, per tirar endavant.

Amb més retard que mai, el 26 dels 365+1.