SPETSOFAI: UN PLAT DELICIÓS DEL PILIO
Me’n adono que estic posant molt poques receptes en aquest bloc. Em cal fer una mica més de feina en aquest àmbit: així que compartiré amb vosaltres un dels meus plats grecs preferits: l’spetsofai (Σπετζοφ?ι). Aquest senzill plat és típic del Pilio (anomenat així pel pare d’Aquil·les), una preciosa península que es dreça a Tessàlia, entre Volo i les Esporèades del Nord. Una cosa curiosa d’aquest menjar és que l’he trobat infinitat de vegades a les típiques cartes impreses de tavernes i stiatioris de tota Grècia (perquè tindran gairebé sempre la mateixa?), però sempre sense el preu al costat (senyal infalible que d’allò no n’hi ha). De veure’l tantes vegades al final de cartes desgastades, me’n vaig encapritxar. I com no el trobava, vaig comprar-me un llibre cuina per a turistes on sortia la recepta (força real, però). I vaig començar a cuinar-la a casa, amb gran èxit, fins el punt que va esdevenir un plat més del nostre repertori quotidià.
Un dia vaig anar al Pilio, a les platges occidentals del qual, sota les muntanyes ombrejants de pomeres, vaig trobar un poblet que va esdevenir un poderós candidat on establir-me un cop jubilat (aleshores pensava que em jubilaria…) i del qual, òbviament no us en diré el nom. El Pilio! Una gran muntanya amb mar a banda i banda, poblets enfilats de pedra i sostres de pissarra, emparrats i kafeinions sota plàtans centenaris… Un dels paradisos grecs que espero que els turistes i els incendis no destrueixin gaire…
Aquella vegada al Pilio (i altres més tard) vaig tastar l’spetsofai autèntic. No era molt diferent al meu. Això sí, les salsitxes eren les típiques loukaniká gregues, ben diferent a les nostres. De fet, s’assemblen més a les salsitxes hongareses, ucraïneses, romaneses, un pel axoriçades… No tenen una substitució fàcil. Si viviu a València, a la botiga Tangra (vegeu el post que en parla), podeu trobar salsitxes búlgares que s’ajusten força al gust real. Proveu amb salsitxes romaneses, força més fàcils de trobar, o amb llonganissa valenciana d’aquestes de Requena. Les salsitxes catalanes fan un plat millor però també poc autèntic. Per dir-ho així, les salsitxes catalanes són massa bones. Tanmateix, feu el que feu, tindreu l’èxit assegurat.
Us poso una recepta tradicional (ara que sé una mica de grec ja no depenc de llibres per a turistes):
Ingredients (per a 5-6):
– 600 gr. de salsitxes;
– una ceba gran
– quatre pebrots verds
– quatre pebrots roigs
– dues albergínies
– tomàquet
– vi blanc
– oli, sal, pebre roig, pebre
Talleu les albergínies, els pebrots i la ceba a trossets no especialment petits. Fregiu les salsitxes a foc suau, i les retireu. Si no heu cremat l’oli, sofregiu-hi les verdures tot juntes, sense deixar de remenar i vigilant el punt d’oli: no massa, faria el plat oliós; ni massa poc, no se us couria bé. Recordeu que l’albergínia beu molt oli. Quan la barreja estigui tendra, afegiu l’all petitet, pegueu una volteta i aboqueu el tomàquet, ratllat o de pot de bona qualitat. Deixeu que es cogui i afegiu-hi les salsitxes, senceres o tallades a trossets. Deixeu-ho coure tot junt una bona estona (millor una horeta que no pas mitja), afegint vi blanc, i si calgués, aigua per a què no s’enganxi. El punt final ha de ser el d’una bona samfaina: la verdura pràcticament desfeta, formant un embolcall dolç però no líquid per a les salsitxes.
Bon profit!