ARAK, OUZO, PASTÍS, ANÍS.

Política, cultura i cuina de la Mediterrània.

Publicat el 21 d'abril de 2013

LA LONGEVITAT DELS SARDS

El 2004, el famós explorador Dan Buettner i la National Geographic van llogar els millors investigadors del món en temes de longevitat per tal d’identificar indrets del món on la gent vivia millor (de manera mesurable) i vivia fins a edats més avançades. Van trobar cinc zones (Blue Zones), on la gent arribava a centenària fins i tot 10 vegades més que als Estats Units. Una d’aquestes zones va resultar trobar-se a la nostra regió: Sardenya.

Els sards tenen una actitud positiva cap a la gent gran, en tene cura i els dediquen temps. La família i la comunitat ocupen un paper molt important a a les seves vides. També tenen molt sentit de l’humor, i riuen amb ganes sovint, de tot i de tohom, el que els dona una perspectiva poc estressant de la vida. Consumeixen poca carn i peix, i llet i formatge de cabra o ovella, no de vaca. Les ovelles  sardes tenen una qualitat especial, en menjar Helichrysum microphyllum, una planta de la família de la flor de tot l’any i que es sols usar per fer medicaments anitinflamatoris. Un dels seus aliments bàsics és el fantàstic pecorino sardo, un magnífic formatge d’ovella que podeu trobar almenys a Barcelona i a València i suposo que a la resta del país (a l’Alguer per descomptat). També prenen un vi negre molt ric en antioxidants (i que té dos o tres cops el nivell de flavonoides desembussadors d’artèries que altres vins). Mengen molts llegums, faves i ordi. Caminen molt: els centenaris sards han caminat llargues distàncies durant les seves vides i per això tenen moltes menys fractures d’ossos que la resta de gent gran.

Així doncs, les lliçons que podem aprendre dels sards per arribar a centenaris:

– Dieta bàsicament vegetal, rica de llegums, amb pecorino sardo, sense llet de vaca, usant el peix i la carn com complements i no com a plats principals.

– Doneu importància a la família: les persones amb vincles familiars forts tenen menys depressió i stress, respecteu i celebreu els majors. Feu vida de comunitat.

– Camineu: els pastors sards centenaris feien uns 8 km al dia fins a edats ben avançades.

– Admireu la bellesa del món que us envolta (i si no és a tocar, aneu una mica més lluny a trobar-la)

– Beveu un got de vi negre amb molts flavonoides i antioxidants, com el Cannonau sard.

– Rieu amb amics i familiars.

– Mediteu (els sards no mediten però resen, i això compta igual).

Si no us ho creieu, feu un viatge d’estudis a Sardenya. Segur que val la pena i aprofiteu per menjar formatge, beure vi Cannonau i experimentar el català italianitzant. Per desgràcia, sembla que molts sards joves han perdut aquestes directrius i es troben enxampats per l’estréss, la tecnologia i la llet de vaca! Hureu de biscar els avis i que us expliquin com s’ho han fet (tot i que se’n riuran de vosalters, però ja és ben bé això, no?).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Costums per aviafs | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent