El saganaki de musclos, desvelat!
Un mot grec que m’agrada molt és “anakalípto” (ανακαλ?πτω), és a dir “des-velar” (καλ?πτω vol dir “vel” i molt similar a “apokaliptó” (αποκαλ?πτω), “revelar”). El secret que us desvelaré avui no és tan transcendent ni terrible però, com el que Joan l’Evangelista va escriure de Patmos a la seva “Apocalipsi” o “revelació”.
Es tracta del saganaki de musclos (μυδια σαγανακι). Curiosament a Grècia costa trobar musclos. En alguna taverna, en l’arròs amb musclos de Tràcia, però no se’n mengen tant com a casa nostra o a Itàlia. Aquest saganaki és un plat excel·lent i senzill, típic de Thessaloniki, però que mai m’havia sortit bé: sempre salava massa. Finalment, amb l’ajut d’una web macedònia i de la senyora Nula, que viu a Oreocastro, a pocs quilòmetres de la capital macedònica, he trobat la solució. Us recomano vivament que seguiu al peu de la lletra les meves instruccions i us cuineu aquest meravellós plat.
Ingredients:
1 kg de musclos de roca o clòtxina valenciana (res de musclo de l’Atlàntic)
1 ceba
1 gra d’all
1 bitxo petit (si voleu, jo en posaria ben poc)
Mig pebrot verd (si voleu)
Un tomàquet a daus
Mig got d’ouzo
Sal, pebre, orenga
100 gr. de feta grec (res de feta alemany)
Netegeu els musclos i els poseu en poca aigua durant dos minuts, no més, fins que s’obrin! Els deixeu refredar i els traieu una o les dues volves. Jo els trec les dues.
En una paella sofregiu la ceba, l’all i el pebrot verd i el bitxo (si n’heu posat), que alegrem amb pebre i orenga. Un cop tot dauradet, afegiu-hi aigua (no gaire), i deixeu que les verdures s’estovin. Quan ja estan toves, afegiu l’ouzo i els musclos. Hi ha qui hi posa vi, però per a mi l’ànima del saganaki és la barreja del gust de l’ouzo i la feta. A continuació, el feta, a trossos o ratllat. Remenem dos o tres minuts fins que el feta s’hagi desfet, rectifiquem la sal i servim, amb un bon ouzo amb glaçons.
Una meravella!
Durant molt temps jo coïa els musclos amb la verdura. Entre la sal dels musclos i la del feta, allò era tan “sentidet”, que no se m’ho menjaven ni a València. Com ara ja tinc el tema resolt, estic tan content que si un dia ens trobem, us convido.
Paraula.