CARMEN CHACON I KOSOVE
És obligatori durant aquests dies, tan esperançadors per a Kosove, parlar d’aquesta dona, incansable autocandidata a presidenta del govern espanyol i ardent apòstol de la unitat d’Espanya. Es canvià el nom de Carme a Carmen, potser per demostrar la seva espanyolitat, potser per no perdre punts en la seva cursa de fons a la presidència.
El seu odi pels independentistes del món sencer ve de lluny. Va fer la seva tesi doctoral a Toronto amb l’actual líder del Partit Liberal del Canadà, Stéphane Dion referent intel·lectual dels anti-independentistes del món sencer. Amb ell estudià a fons les estratègies unionistes contra les aspiracions del Quebec, molt centrades en l’ofec econòmic i la invasió competencial. Probablement, la jove Chacon s’havia posat al cap oferir noves glòries a Espanya acabant amb les ambicions basques i pujar molts punts de cara al seu objectiu, viure a la Moncloa. Tot i que potser no apuntava als bascos, sinó al seu país natal. En aquest cas cal reconèixer la seva visió política (a no ser que tingués una bola de cristall) ja que en aquella època els independentistes catalans eren quatre gats que s’esgarrapaven entre ells.
Però el món és molt petit i la Mediterrània encara més, i aquest odi va acabar afectant els pobres kosovars. El criminal contra la humanitat Milosevic havia acabat amb l’autonomia de Kosove el 1990, havia fet canviar 115.000 llocs de treball d’albanesos a serbis, eliminat els diaris, radio i televisió de parla albanesa, expulsat 800 professors i 22.500 dels 23.000 estudiants de la Universitat de Pristina… Finalment dugué la guerra al petit país balcànic: 850.000 kossovars desplaçats (Miloseviç pretenia expulsar els albanesos i substituir-los per serbis de Bòsnia i Macedònia, és a dir, serbianitzar Kosove), 10.000 morts, ciutats destruïdes, pobles arrasats.
Poseu-vos al lloc dels kosovars: voldríeu quedar-vos dins de l’Estat que us ha volgut, ras i curt, eliminar? Suposo que cap persona assenyada contestaria que sí. Doncs bé, això era el que Carmen Chacón (i el seu amic Solana, aquell que ens havia dit “OTAN no”; després “OTAN, de entrada, no” i després en va ser secretari general) pretenia que fessin els kosovars. Ministra de Defensa en aquell moment, va retirar les forces espanyoles de Kosove, sense previ avís als aliats, descontenta per com s’havia girat la truita: “les coses no se han hecho bien”, va dir, referint-se a la declaració unilateral d’independència de Kosove. És a dir, que entre la voluntat democràtica d’un poble que havia patit tant i la d’un dictador criminal contra la humanitat, Chacon elegia la d’aquest. Encara que fos enfontant-se als USA i a la resta de països democràtics!
La teoria de Chacón sobre Kosove és la mateixa era la que té ara respecte el cas català (com la té Rajoy, com la té el PSOE, la Rosa Díaz, Ciutadans, Falange…): en un referèndum sobre la independència de Kosovo haurien d’haver votat també els serbis, els seus massacradors. I un bé negre! Al referèndum del Sahara han de votar els marroquins? O és que al referèndum de la independència de Noruega van votar els danesos? Al referèndum de Lituània (3.000.000 habitants), haurien d’haver votat els russos (140.000.000 habitants)? Lamentable.
Evidentment se li veia el llautó. Chacón (i els governs del PSOE o del PP) temia que si Kosove es declarava unilateralment independent i això era acceptat internacionalment, es creés un precedent al dret internacional. Ho enteneu, oi?: Quebec, Euskadi, Còrsega, Nova Caledònia, nosaltres…ens podríem declarar independents unilateralment, sense permís de la metròpoli respectiva, amb l’única arma de la …democràcia. Que per mantenir això una ministra socialista recolzés un criminal de guerra o intentés condemnar els pobres kossovars a conviure amb els seus botxins, o fins i tot creés un conflicte amb l’Imperi americà, o fes fer el ridícul a l’Estat espanyol en no reconèixer Kosove és ben alliçonador sobre el personatge. Chacón va alinear Espanya amb la flor i nata de les democràcies mundials: Xina, Indonèssia, Rússia, Sèrbia, Vietnam, Azerbadjan… Aquest ridícul ha arribat al paroxisme després del canvi de posició de Sèrbia i la pressió de la Unió Europea sobre Espanya per a que reconegués d’una vegada Kosove! Chacón ens recorda massa, lamentablement, el general que va dir que “la unidad de Espana está por encima de la democracia”. I és que Fuster, per desgràcia, solia tenir raó: qui més s’assembla a un espanyol de dretes és …un espanyol d’esquerres.
Què li devia passar a aquesta noia per arribar a aquests extrems? La va rebutjar un nòvio allí, a Esplugues, que –mira que és mala sort- era un dels quatre independentistes catalans de l’època. O potser un basc, o un quebequés, o tots dos? Potser no ho sabrem mai. Però si us assabenteu d’alguna xafarderia digueu-m’ho, ho publicaré immediatament! Els d’Esplugues, poseu-vos a treballar: ex-nòvios, amigues de la infància rebutjades, veïnes, entrenadors del club de bàsquet… Però això no és l’”Hola”, no veureu ni un duro, però tots riurem.