28 D’OCTUBRE, ANIVERSARI DE L’OHI (1940)
Avui, 28 d’octubre, es celebra al món grec el Επ?τειος του «’Οχι» , l’Aniversari del “no”. És la segona festa Nacional després del 25 de març, que celebra l’inici de la revolta independentista grega a Patra, el 1821, del qual ja vam parlar al primer post d’aquest bloc, que s’inaugurà precisament un vint-i-cinc de març.
El gran “No”, el gran “Οχι” va tenir lloc el 1940. Aquell dia, el primer ministre grec, Ioannis Metaxas, va rebutjar un ultimàtum de Mussolini. Aquest pretenia que Grècia deixés passar les tropes de l’Eix i ocupar alguns punts estratègics i zones que no es precisaven. En cas que Grècia ho rebutgés, es declararia la guerra. Com és obvi, Mussolini tenia preparada la guerra feia temps, i pretenia quedar-se una bona part de Grècia per al seu somni imperialista. D’altra banda, els grecs ja estaven preparats.
Aquesta demanda va ser feta a Metaxas a les quatre de la matinada, després d’una festa a l’ambaixada alemanya d’Atenes. Li ho transmeté l’ambaixador italià, Emmanuele Grazi. Metaxas li respongué “Alors, c’est la guerre”, però a l’imaginari grec, potser poc francòfil, va quedar el concepte bàsic “no”. A dos quarts de sis, Itàlia envaïa Grècia de d’Albània – una ofensiva que els grecs van rebutjar exitosament, humiliant Mussolini- i Grècia entrava a la Segona Guerra Mundial. En parlarem algun altre dia, ja que alguns analistes pensen que aquesta victòria va canviar el rumb de la guerra, fent posposar la invasió alemanya de la Unió Soviètica.
El matí següent, els grecs i gregues de totes les ideologies van sortir massivament al carrer cridant “Οχι “ (en aquella època es desconeixia el concepte de majoria silenciosa). Des del 1942 fins ara s’ha celebrat aquesta data.
Cal recordar però que Metaxas era un dictador militarista que havia creat un règim filo feixista, molt semblant al de Mussolini, amb salutació romana i tot, amb moltes vinculacions amb el règim de Hitler. Sota el seu règim repressiu fins i tot s’havia arribat a prohibir “La República””de Plató, i hi florien no tant les arts com la censura, la persecució política i la tortura.
Posats a recordar, em sorprén com de ben parats han quedat els italians de la seva actuació criminal a la segona guerra mundial i del mal que van fer als Balcans, de Dalmàcia fins a Grècia. Sols cal veure “La mandolina del capità Corelli”, que no sembla recordar els 60.000 morts i ferits que van fer els italians a Grècia. Potser van aprendre massa tard que segons quines companyies millor no tenir-les, però és clar, els dolents eren els alemanys… Vinga, que no ens mamem el dit! El colonialisme sempre s’acaba pagant.
A mi no m’agrada el 28 d’octubre. No m’agraden les desfilades militars ni els avions de guerra embrutant el cel. Tampoc puc oblidar que el servei militar encara és obligatori a Grècia i que els objectors no ho tenen gaire fàcil. Podem entendre la recança secular als veïns, especialment a una Turquia que ocupa mig Xipre i que fins i tot pretén entrar a l’UE, però a Grècia la paranoia ocupa massa espai mental i polític. Què hi farem! D’altra banda, la historia grega recent i no tan recent, inclòs l’intent italià i búlgar de de partir-se el país d’haver guanyat Hitler la guerra, és massa dura per poder oblidar les profundes arrels d’aquesta actitud. Una actitud però, que no fa cap bé als grecs.
No us he posat cap foto de desfilades militars. Trobo que aquestes noietes fan més goig, vés!