25 de març: benvinguts i benvingudes al bloc Arak, ouzo, pastís, anís!
El 25 de març (25 Μαρτιου) els grecs celebren una de les seves dues festes nacionals (l’altre és el 28 d’octubre i ja en parlarem a la tardor). Es commemora que l’any 1821, el bisbe de Patra, Germanos, va alçar la bandera grega (una mena d’estelada blanc-i-blava amb creu enlloc d’estrella) al monestir d’Agia Lavra, iniciant així la revolta contra la dominació otomana. Un 25 de març els grecs van començar un llarg, dolorós i costós procés cap a la independència, en el qual es van guanyar i perdre batalles, van donar-se terrorífiques represàlies i matances per part dels turcs (illes senceres arrasades, com Xíos, els genocidis d’Anatòlia i el Càucas…) i es van perdre Esmirna, Iònia i la Tràcia oriental.
La independència dels territoris grecs no va ser ni senzilla ni immediata. Extenses regions de l’actual estat grec, com l’Èpir, Macedònia (inclosa Thessaloniki), Tràcia, Creta i diverses illes no van tornar a Grècia fins el 1913. Una part del Dodecanès sud, inclosa Rodes, va ser italiana fins el 1947!
La festa del 25 de març coincideix amb la diada ortodoxa de l’Anunciació, que és molt celebrada arreu i en especial a llocs com Tinos o Idra. El bisbe Germanos va elegir aquesta data per destacar l’anunci del missatge de la revolta als grecs. Es celebra amb molta pompa no sols a tota Grècia sinó a la diàspora (USA, Canadà, Austràlia…).
L’història dels grecs no ha estat gens fàcil. Tampoc ho és el seu present. Però és un poble fort que se n’ha sortit de situacions pitjors. Per solidaritat present i passada, per esperança cap al seu actual procés d’alliberament de les potències que actualment els oprimeixen, i per tot allò que podem aprendre d’ells, us poposem que celebrem el 25 de març amb el plat al que va aparellat: βακαλιαροs με σκορδαλια, és a dir bacallà amb salsa d’all. És com si per l’11 de setembre o el 25 d’abril, el 7 de novembre, el 31 de desembre… (per què tindrem tantes diades nacionals?) tinguéssim un plat típic: arròs amb colomí, coca de recapte, cigrons amb sobrassada… Si algun dia aconseguim celebrar tots una sola diada, ens ho podrem plantejar.
Mentrestant, celebrem la grega:
1. Fregiu el bacallà, dessalat un dia, i enfarinat (talls grans)
2. Feu l’skordalia: un quart de kilo de pà sec, 5 grans d’all, una mica de vinagre, sal i oli (hi ha qui posa patata enlloc de pa i en tot cas, a cada casa es fa diferent). Poseu el pa en remull amb una mica d’aigua i una mica de vinagre i l’escorreu. Matxuqueu els alls al morter, afegiu el pa i la sal i despres munteu la salsa afegint-hi l’oli com faríeu a l’all i oli.
Bon profit i Ζ?τω η Ελλ?δα!
No coneixia el bloc aquest que t’has empescat, però té molt bon pinta .
Ja m’hi aniré passejant i deixant anar qualque comentari de tant en tant.
Per cert, brutal el pinturot-motiu del bloc.
Zíto i Elláda!