Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
La veritat es que ja n’estic una mica fart de la campanya electoral. El meu vot, ja està mes que decidit, i per mi, ja poden plegar tots, i esperar que el dia u, anem tots (els que vulguem) a votar, i el que no ho tingui clar que s’ho faci mirar. Tal i com ho veig, segons la meva modesta opinió personal, la cosa, està així:
CiU, després de passar per cal notari per assegurar-nos que no tornaran a pactar amb el PP, tenen un acord amb el PSC, que governaran si treuen un numero clarament superior d’escons, i que cap dels dos pactara amb ERC. A canvi donaran suport al congres de diputats al PSOE i tindran dos ministres.
PSC, compten amb els seus escons mes els de ICV, però no repetiran el tripartit, per l’acord amb CiU. Nomes governaran si amb els escons de ICV sumen mes que CiU.
ERC, saben que tenen un peu i mig a l’oposició, i nomes un bon resultat, pot obligar a algun dels dos grans a arribar a un acord amb ells, però serà difícil, ja que han acordat no governar amb ells.
ICV, la fidelitat a Maragall, els farà guanyar algun vot, però la falta de critica als socialistes, partit al qual li poden prendre vots, farà que no siguin rellevants i nomes poden aspirar a fer de comparsa al PSC.
PP, El compromís de CiU a no pactar amb ells, i el fet de no tenir el poder a Madrid, farà que no tinguin cap influència en el proper govern. Si es fes un acord nacional CiU mes ERC, s’aliarien amb el PSC.
Per Tant, el meu vot serà per ERC, ja que nomes si Esquerra treu un bon resultat, evitar-em la sociovergència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I qui collons t’ha dit que no es reeditarà el tripartit?
Si segons la majoria de les enquestes la gent és prou idiota com per donar-los majoria absoluta, no l’aprofitaran? I tant que si, només cal veure tots els debats, com E defensa el tripartit encara que el Maragall i el PSOE els va fotre una patada al cul.
Foteu pena.
El kanopus s’ha de reconèixer que és franquisme espanyol en estat pur, això sí, dit en català.
Sempre faltant i atacant.
La teva, Antoni, és una opinió raonada, en la que s’hi pot estar d’acord o no, però també raonant-la, en tot cas.
Sintetitzant jo estic amb tu en la forma, i en el fons gairebé també, menys en allò dels ministres de CiU a Madrid. Ja veurem si els necessiten.
Aquests dies he vist com la criminització cap a ERC dels únics responsables del fracás del tripartit. Ostres, però quan parlen de l’obra de govern, tothom afirma que ha estat un bon govern. Com quedem?
Ara ja veiem com CiU està cada cop més nerviós. Els números ja no estan tan clars. Hi ha força gent que ha obert els ulls i no volen als qui tot torni a la normalitat. A la normalitat de Pujol, del postfranquisme.
Per cert estic d’acord amb tu arantxa.