Jaume I, 800 anys

En homenatge al Rei Jaume I el dia que fa 800 any que va néixer, seguint la recomanació d’en Vicent. A continuació, elegit a l’atzar, el capítol 244 del Llibre dels fets, primer en el Català antic de l’original, i després la traducció lliure que hi he fet. Aquesta traducció, pot ser que no sigui gaire bona, ja que no soc entès en això, però he fet el que he pogut perquè s’entengui. A l’esquerra, el Penó de la conquesta de València.

244. E quant nos hoim aço que els nos dixeren plach nos molt, e atorgam ho, car diu •I• exemple antich: qui no da ço que dol, no pren ço que uol. Ab tant pregam los quens desfen dia quan aquesta cosa porien complirr. E dixeren que parlarien ab lurs amichs priuadament primer, e endreçarien lo feit en tal manera que dins •VII• dies els nos farien saber lo dia en lo qual nos uinguessem. E sobre aço nos nos partim dels, e denant lo castel Dalmenara a uista daquels qui hauien parlat ab nos qui eren en la colla, prenem vna grua aixi con nos uoliem ques preses, alta e ben presa: e nos fom dels primers acorredors que hanc hi foren, e no lexam occir la grua, ans la tolguem als falcons, e faem los paxer en galina, e enuiam la grua tota uiua a aquels •II• ab qui nos hauiem parlat nostre pleyt: e enuiam los dir que per estrena Dalmenara menjassen la grua, e que nos lals enuiauem tota uiua perço quan sabiem lur custuma que no la uolien morta. E els hagren ne gran alegria, e dixeren a nostre missatge a la oreyla: Digats al Rey que haia bon cor, que ço que desija Dalmenara ueura en breu. E nos fom molt pagats de ço quens enuiaren a dir, e tornam nosen la nuyt al Pug.

244. I quan vàrem sentir això, que a nosaltres ens va alegrar molt, i ho vàrem acceptar, com diu un exemple antic: qui no dona el que li dol, no pren allò que vol. Amb tant afany esperàrem el dia que aquesta cosa podien complir. I digueren que parlarien amb els amics pausadament primer, i duríem a terme el fet en tal manera que dins set dies, els ens farien saber el dia, en que vindríem. I sobre això no nos en desdiem, d’anar al castell d’Almenara, i així ho veieren aquells que havien parlat amb nosaltres. Qui érem en la colla, prenem una grua, així com volaven aquestes preses, alta i ben grossa: I ens vam llençar a caçar-la, i no la deixarem fugir, abans que la prenguin els falcons, i haver de portar una gallina. I donàrem la grua viva a aquells dos amb qui hauríem parlat del nostre pla: i enviem-los a dir, que en honor d’Almenara mengessin la grua, i que els l’enviaríem viva, perquè nosaltres sabíem la seva costum, que no la volien morta. I la reberen amb gran alegria, i ens digueren el missatge a la orella: Digues-l’hi al Rei que te bon cor, que això que desitja d’Almenara veurà en breu. I ens sentirem ben pagats d’això que ens enviaren a dir, i ens en tornàrem a passar la nit al Puig.


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *