Vint-i-dos

Un dels temors que -hui que hi he pensat- m’ha vingut de sobte és oblidar la veu dels que ja no hi són. És fàcil tenir-ne present la cara, les faccions, els gestos, la forma de caminar -les fotografies hi ajuden-, però hui m’ha entrat la por sobtada de no recordar la teua manera de parlar, d’expressar-te, i he anat a cercar algun àudio de veu en les converses de WhatsApp que tinc guardades. No n’hi he trobat cap; segurament, les que teníem es quedarien ancorades en un altre dispositiu. Però sí que hi era la breu conversa que mantinguérem per escrit el dilluns 2 de desembre de 2019 -breu, perquè tu eres més de parlar en persona i, sobretot, perquè ens havíem de veure a la nit (els missatges eren del migdia)-; l’he llegida i he somrigut amb una sensació amarga però feliç perquè, entre nosaltres, érem nosaltres, sense màscares:

14.02 Àngel: Per molts anys, amic!

14.02 Peppo: Moltes gràcies, chermà!

14.02 Àngel: Només era per si, Déu no ho vulga, se’m passava dir-t’ho en persona.

14.03 Peppo: No, home, no!

14.03 Àngel: Quan et veja, et pegaré un mos al peçonet i et diré lo molt que et vull! [Emoticones amb besets].

14.03 Peppo: [Emoticones amb ulls amb forma de cor].

14.03 Peppo: Ara sí que m’has deixat tontet!

14.03 Àngel: Ja m’ho imagine [Emoticona amb cara pícara].

Inconscientment, he llegit la teua part del diàleg amb el teu to, amb la teua veu, amb el teu riure, i m’he desangoixat. Hui n’hauries fet vint-i-dos, i, encara que no ens hauríem trobat en aquell tercer pis de l’avinguda de Vicent Zaragozà perquè tu ja series graduat en Història i jo ja no viuria a València, t’haguera emplaçat perquè ho celebràrem el pròxim dissabte 11. No t’haguera mossegat res, però t’abraçaria fins que ens en cansàrem. I beuríem cervesa, i vi, i cassalla. I ens posaríem al dia. I m’explicaries que no sé qui va fer no sé què, i jo et retrucaria que segur que no era per a tant, que eres un exagerat. I. I. I… I m’he de conformar dient-t’ho ara, en silenci, abans de dormir.

Per molts anys, amic! T’estime. I et trobe tant a faltar…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent