Blocs de VilaWeb

Després d’onze mesos, arriba desembre. I amb desembre, la nostàlgia i, sobretot, el fred que, al llarg de les pròximes setmanes sense interrupció, i fins a mitjan de març, anirà augmentant fins aplegar al seu màxim punt -o mínim, si ens atenem als termòmetres. Una volta més, es compleix el cicle: després de novembre, desembre, i, després, gener i tornem a començar. Queden 30 dies per acabar aquest 2012 i, potser, cal iniciar les conclusions per tancar l’any. Què hem fet durant aquetos 340 dies? Què hem aconseguit? Qui ens ha seguit en el camí d’enguany, i qui ens ha abandonat? Què recordarem i què voldrem que el foc de la llar creme per sempre? Tal volta, fins i tot, ni hi arribem, si el dia 21 s’acaba el món i tot allò que tenim, que ens ha fet sofrir, que ens ha fet somriure, que ens ha preocupat o que ens ha permés caminar, no haja servit per a res. Què més donaria haver caigut i haver-nos alçat tantes voltes? Què en trauríem, dels acords per ací o dels diàlegs per allà si els maies tenen raó i açò rebenta, involuciona, i torna al no-res? No, no haurà servit absolutament de res. O sí? I si resulta que tot això ens ha fet més i millors persones? I si ens adonem que tot això ens ha fet adaptar-nos millor a una vida amb un ritme vertiginós i som més forts, més capaços d’enfrontar-nos a les adversitats? I si va i tot açò és només un principi encobert per un final que des de no sé quines cúpules se’ns ha volgut amagar?