Blocs de VilaWeb

I després de gairebé un mes, i després de molts dies desconnectat, i després de temps sense passar-me per aquesta casa, al tercer dia renasqué. Tant de bo hagueren sigut tres dies, però no, han sigut molts més. Dies en què ens hem alçat i ens hem cregut dins d’un pou, però dies també en què ens han estés la mà i ens han ajudat a caminar, a creure en nosaltres mateixos, a saber que, malgrat la boira, cal caminar. Perquè, tot i que podria haver-hi certes semblances amb el primer quadrimestre de l’any passat, en què em vaig deixar algunes assignatures per a juny (aquest també me n’he deixat alguna), la situació, la manera d’afrontar-la és una altra. I és que ens espera un any carregat de faena, sí, de moltíssima faena, però també un any de gaudir, de gaudir de l’últim any de carrera i de gaudir aprenent de la mà de Joan Fuster. I hi haurà més sorpreses, de segur, algunes de les quals ja estan coent-se i, encara que no sé quan estaran, sí que sé que van pel bon camí. L’ajuda és immillorable, per tots els costats: des de l’àmbit familiar a l’àmbit acadèmic. En aquest període d’exàmens, hi ha molt que agrair a moltes persones que s’han atrevit a confiar en mi quan jo ja no donava ni cinc cèntims. Així que, a part de les moltíssimes gràcies que es mereixen, (els) promet (a aquestes persones que han apostat per mi) que els pròxims cinc mesos hi haurà molta ambició i molt d’esforç. Vinga, apretem-nos el cinturó que la roda gira i ja no para!

(S’ha de dir que hi ha dues notes que la persona que tecleja aquestes paraules encara no sap i que els resultats de les quals podrien fer-li variar l’estat anímic. Però és que… se sent un alliberament quan s’acaben els exàmens!)