Blocs de VilaWeb

El cel ens cau damunt; l’horitzó corre cap a l’infinit. El vent crida esborronador; els ocells s’amaguen als seus nius, i eviten que cap ou es trenque abans d’hora. L’aigua, rellamps ensordidors, inunden i enlluernen aquells carrers tristos que fa pocs dies florien pel bon temps. Ja no hi ha àvies que van a pels néts, ja no sonen músiques ludicofestives a les places. Una enorme i espessa boira ho cobreix tot. Fanals mig trencats; cotxes bruts i fastigosos. Els bancs dels parcs estan arnats; els gronxadors tenen color ataronjat pel rovell. Se sent la xicalla plorar; estan tots esglaiats. Les escoles s’enderroquen, els llibres es peguen foc ells mateixos. Els mestres se’n riuen diabòlicament. I segueix plovent: aigua amb fang, aigua amb brutícia, aigua plena d’odi que fa mal als pocs valents que circulen pel relleu afilat. Els gossos lladren amb uns ulls enfurits que fan la guerra personal contra les urpes navallades d’uns gats de l’altre cantó. Els sense sostre no saben on aixoplugar-se, però un sembla ferit per una gota de la pluja àcida que provocaren un dia els més rics.

La Por i el Terror són els nous dirigents; el Pànic fa de rereguarda. Els dos primers van amb un uniforme negre; un barret militar capitanejat per una àguila amb ulls de vidre els cobreix el cap. El tercer porta sotana marró i un bonet amb un símbol estrany format amb línies paral·leles i perpendiculars, amb una creu de fons. Com a armes: desgràcies, tortures, holocaustos, apartheid, assassinats, violència de gènere, violacions, abusos a menors, inundacions, tsunamis, terratrèmols… Tenen la ràbia continguda a l’interior; són ànimes físiques formades per tots els mals humans.

De sobte, tot s’atura, però una llum atípica acompanyada d’un tro fa girar la vista als tres déus tenebrosos. Noten una mala sensació; per primera vegada se senten indefensos, menuts. Saben que no hi ha una altra eixida: el combat per dominar el món i les vides. El resplendor fa fugir les boires i la humitat. L’exèrcit contrari, rebel, té dos únics déus, però suficients per guanyar la batalla final. La líder va de verd; la companya, de marró. Com a armes: la raó, el pensament, la paraula, els càlculs, les bones maneres, l’educació, alegries, la saviesa, el respecte, la tolerància, la música, la igualtat, la justícia… Són l’Esperança i la Constància.