Blocs de VilaWeb

Fem cua a la sala d’espera del metge. No és molt abundant per a ser la sanitat valenciana; estem acostumats a fileres de gent que comencen a anar-hi per gust als seients i les quatre parets blanques amb algunes ratlles grises fetes pels hiperactius fills d’alguns pacients. D’altres, també és cert, perquè estan morint-se hui i els donen torn per a d’ací dos mesos -i calla o te’n posarem tres!. La bona qüestió és que ens podem avorrir excessivament mentre esperem que ens diguen el nom i, tot i l’assiduïtat d’algunes persones majors, que van a per una recepta senzilla i tarden mitja hora, no hi ha cap recepció amb revistes o periòdics per a passar el llarg moment. No obstant això, s’inventem la lectura.

Estem ociosos i l’avorriment ens porta a les capes més altes de la desesperació psicològica. Què fem? Llegim tot el que tenim davant. Quan era menut, hi havia preceptes perquè els pares educaren els fills amb higiene, disciplina i etcètera. La sala dels adults està buida i, mirant el que tenim a les mans, trobem el SIP, aquesta targeta necessària per a anar a les consultes. Nom, cognoms, xifres, el nom del doctor… i una frase: “Aquesta targeta li permiteix l’accés als serveis de tot el Sistema Nacional de Salut”.

Catorze paraules, catorze úniques paraules i una errada: “permiteix”. Fotre! Que ni els xiquets de 1er o 2n d’ESO, tenint traductors o correctors davant, serien capaços d’una aberració metodològica tan gran! “Permiteix”, segons ells, ve de “permitir”, verb en castellà. En valencià -català del nostre País- el verb correcte és “permetre”, que fa “permet”. Inventen el SALT, per exemple, i no l’usen? Una mostra més de la negligència cap a la nostra llengua, però resistim i, si ho mirem positivament, de 14 paraules que hi ha, només en una s’han equivocat! Sí, és vergonyosa la consolació, però és una forma -minoritària, trista i reduïda- de resistència.