Blocs de VilaWeb

Em despertava farà uns dies xop de suor. Hòstia, si són les cinc de la matinada encara! I una paraula apareixia a la meua ment: Radicalisme. Això d’anar dos anys a grec i llatí, i donar etimologia m’ha marcat una mica massa. No sé per què -tal vegada pel subconscient que deia Freud- però la vaig descomposar. Radical, paraula grega que significa arrel: -isme, prefix que significa moviment o ideologia. És a dir, la paraula ‘radicalisme’ vol dir ‘moviment de defensa de les arrels’. De sobte, em vaig tornar a adormir.

Ja pel matí, mentre em dutxava, em va retornar al cap. Això ho he pensat aquesta matinada, no? Sí. I em vaig haver de donar pressa per no fer tard a classe.

Hui, a l’hora de dinar, ha aparegut una notícia a la televisió sobre el radicalisme grec. La gent, quan sent aquest mot, s’imagina el pitjor: foc, pedres, policia, bombes, pistoles… terrorisme en general. I és cert, a la pantalla eixien pedres, foc, policia i tota la isotopia relacionada. Però per què s’ha tornat despectiu un significat que en nom dels valencians -per parlar d’un de tants pobles oprimits- ens hauria de reconfortar? Ho veiem diàriament, o a les manifestacions del 9 d’octubre, del 25 d’abril o de l’11 de setembre sobretot, que ens anomenen radicals. És un crim defensar la llengua, la cultura i la terra pròpies? Per què eixa por? Pareix més un sermó de l’Època medieval: doneu-nos-ho tot i no patireu gens quan aneu al cel… Serà per esquizofrènics!

En fi, una vegada més la classe dominant i la premsa llepaculs ens ha capgirat un element més del nostre diccionari. I dic el nostre diccionari no perquè siga el català, sinó perquè és el de les classes lluitadores, el de les resistents, el de les que no veiem Canal 9, el de les que ens agrada pensar i enraonar, i que fem tertúlies amistoses per arribar a alguna conclusió, sense censurar o amagar informacions històriques ni cap mort.

Si ens volen dir radicals, que ens ho diguen. Nosaltres tenim la consciència tranquil·la, no és cap insult. Què hem de fer?