Blocs de VilaWeb

Quan els dos coloms es miren cara a cara, alguna malifeta planegen. No paren de mirar-se fixament; amb les mirades es parlen, dialoguen i, fins i tot, discuteixen. Es diuen si seguiran la idea del colom A o l’opció del colom B. Al cap i a la fi, no són idees contràries, només complementàries, i les acaben barrejant. Abans que res, però, faran dues obres de caritat per a la comunitat colomar: la primera, donar escalfor a la dona i als fills que acaben de nàixer. Són tan menuts que necessiten la calor d’ells i d’elles per tal de sobreviure. La segona, portar quelcom per menjar. Farà dos mesos, una àvia sí que tirava trossos de pa perquè menjaren, però algun govern de pa sucat amb oli ho va prohibir. Aleshores ho tenen clar, n’hauran de robar. S’encoratgen i, utilitzant el seu sentit animal, es llancen contra un home que vist uns texans i una camisa de botons a ratlles roges i negres, que menja un entrepà de pernil. Li’l furten, el descomponen i van a entregar-lo a les sengles famílies. Ho agraeixen tant que, amb les ales, fan una mena d’abraç, i amb el pic es besen apassionadament. A més, s’adonen que eixe entrepà, l’home l’havia furtat també sense cap motiu. Doble satisfacció, doncs.

Ara toca fer la malifeta, i es tornen a mirar, i es tornen a somriure, i saben que es divertiran, i pensen que, després de treballar, està bé això de riure’s, que no tot és fer feina en aquesta vida, ni estar subjectats a l’estrés diari. De la broma, algú n’ha de ser la víctima. Es queden visualitzant el paisatge i al costat de Mercadona observen un cotxe allargat, negre, amb un cercle i una estrella darrere, molt luxós i que dóna molta resplandor. Els coloms, pobres, no entenen de cotxes, per això no en saben la marca exacta, ni quants cavalls té, ni quina és la potència, ni cap altre etcètera dels experts. Però intueixen que el propietari ha de tenir molts diners, encara que, per què haurien d’atacar un home o una dona pel simple fet de tenir molts diners? No els convenç la seua pròpia decisió, fins que, surt l’amo del cotxe de Mercadona, hi puja i mou el vehicle. Quan fa marxa enrere, involuntàriament o conscientment, fa una ratlla ben gran al cotxe antic que té a l’esquerra. S’hi queda mirant per la finestreta, però no baixa i, amb un somriure malèvol, arranca de nou. Els coloms es miren, amb un posat seriós, però al mateix temps, amb un somriure endimoniat, i comencen un vol llarg fins que veuen que aquell Ratllacotxesinegligent -posem-li per nom- para el motor i en baixa. Quan es dirigeix cap a la porta del seu pis, els coloms, que fan una riatlla grandiosa, un “hahahaha” estrepitós, passen per damunt del seu cap: un li’l caga, i la substància es mescla amb la gomina; l’altre decideix soltar-li-ho tot al muscle, embrutant-li la major part del vestit que, possiblement, no retornarà. L’home sembla blasfemar contra el cel, i això que és religiós. Els coloms fugen i retornen a casa, a veure les dones i els fills que estaven jugant. Soparan tots junts, i contaran l’anècdota que han protagonitzat. Somriuran, malgrat el fred que fa fora.