Proposta d’homenatge a Joan Fuster (1962-2012)

La Santíssima Trinitat, lluny de dogmes bíblics, la formen un homenot de Sueca, un homenot de Burjassot i un homenot de València. A més, el que els dóna les regles és de Castalla. Aquest 2011 s’han celebrat els centenaris de Manuel Sanchis Guarner i d’Enric Valor, homes crucials en la nostra història viva com a país. L’any que ve, però, no ens quedarem curts. L’AVL ha declarat Vicent Andrés Estellés com l’escriptor de l’any 2012. Molt bona iniciativa, considerant que encara no està suficientment reconegut com a encoratjador de la consciència nacional. Durant els últims anys, sense ajudes institucionals, gent que estima la seua llengua i la seua literatura ha recordat el poeta del poble per mitjà de diferents activitats: xarrades, recitals poètics, homenatges a la xarxa i altres etcèteres. Gràcies a aquestos esdeveniments, molta gent ha conegut qui fou Estellés -gent que encara no el coneixia, vull dir. Altres ens hem esborronat escoltant els versos pronunciats per diferents veus o gaudint d’espectacles teatrals amb la seua vida. El que pretenc explicar amb açò és que, en certa manera, l’autor del Llibre de les Meravelles està present d’una forma o altra entre nosaltres

Però, què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l’home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d’exagerar- possiblement dels millors d’Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes? Cada dia, en algun article, alguna xarrada, alguna classe, algun bloc, hi ha una referència a ell. La qual cosa demostra que no som un país tan desmemoriat. Però pocs saben que l’any vinent es compliran 50 anys (que es diu de pressa) de la seua obra mítica, Nosaltres, els valencians. O que farà 20 anys que se’n va anar de vacances. O que faria 90 anys que va nàixer a Sueca. És per això que, com que amb total seguretat, des de les institucions no hi haurà cap tipus de suport ni d’ajuda, propose una idea: a partir de l’1 de gener, per mitjà de qualsevol xarxa social o bloc, estaria bé que hi anàrem escrivint un aforisme, un fragment o un text sencer del suecà –diàriament, setmanalment o mensualment. Tot això fins al 31 de desembre de 2012. Sé que encara queden gairebé dos mesos per acabar el 2011, però només és una proposta humil perquè recordem un homenot com aquest. Ja, per demanar, seria perfecte que, amb una frase de Fuster, també hi adjuntàrem un vers d’Estellés. Què vos pareix la idea? Afegiu-n’hi més!



  1. Àngel, és una idea estupenda. Joan Fuster és un homenot clau en la nostra cultura i l’any vinent hi conflueixen un grapat d’efemèrides relacionades que fan que sigui el moment adient per recordar-lo!

    Si necessites un cop de mà organitzatiu, no dubtis en demanar-ho! Encara que Anna Gascon, des d’Un entre tants segur que també pot oferir ajuda logística. 🙂 

  2.  EN LA MORT DE JOAN FUSTER *

       

                  A Eliseu Climent

    Joan Fuster se’ns ha mort.

    Que no ens venci el desconort!

    Ni es confii aquesta gent

    que ens combat des de ponent!

    Com el Cid, dalt son cavall

    més ardit i furient,

    Fuster seguirà lluitant,

    bo i mort. 

                          I anirà vencent.

    ¿O no sap, aquesta gent,

    que el cavall es diu Climent? 

    JOSEPMIQUEL SERVIÀ

            21 de juny del 1992

    * De lllibre  “La barca encesa”. 

  3. Molt bé, Àngel. I tant que m’hi sumaré. No hi caldria una altra.
    Però suggeriria, més específicament, penjar-hi, de manera continuada -si no pot ser diària- una frase del llibre que fa cinquanta anys: NOSALTRES ELS VALENCIANS. Seria el millor homenatge, el mestre ja afirmava: “Només hi ha una amnera seriosa de llegir, que és relleg¡r”. I de passada, actualitzar-ne el missatge, vull dir, fer-lo nostre en la nostra època: Ell, en la seua, es va fer la pregunta…
    «El discurs
    respon a una “premeditació” continuada: a la “meditació” permanent sobre un
    tema del qual no sé desfer-me’n, perquè és el tema del meu poble

    I va dir-hi la seua; ara en falta la nostra. Vinga, animeu-vos-hi.
    Això sí, FUSTERIANAMENT.

  4. A l’any vinent, les universitats valencianes, especialmet, a través de la Càtedra Joan Fuster, hi haurà alguna exposició i seminaris o conferències (no sé si cap congrés) entorn els 50 anviersari del llibre “Nosaltres, els Valencians”. Crec que, a més de València, anirà a Alacant, Castelló i Barcelona.
  5. L’associació cultural Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia sí ha tingut en compte que l’any vinent es compliran 50 anys de “Nosaltres els valencians”, per això dins del seu programa d’activitats ha organitzat per al 20 de gener, en el Casal, en el cicle de Sopars i Xarrades, en la seua dotzena temporada, la xarrada “50 anys de Nosaltres els valencians” a càrrec de Francesc Pérez Moragón; dintre d’uns dies tindrem 200 samarretes amb un dibuix de l’escultor Andreu Alfaro de Joan Fuster i baix “Nosaltres els valencians/ 50 anys (1962-2012)”; i per últim el Grup de Lectura del Bloc, entre les lectures previstes per a l’any que ve hi està “Nosaltres els valencians”. Aquesta és la nostra modesta aportació des d’una associació humil i de poble als 50 aniversari. Endavant.
  6. En les paraules que ens va deixar escrites Joan Fuster he trobat sempre molta força. Els valencians, almenys molts, li devem molt i és mereix aquest “homenatge” i més. Personalment, amb els seus escrits sempre m’he sentit part d’un poble ple de vida. Tots una mica també, no?           

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent