Però, què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l’home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d’exagerar- possiblement dels millors d’Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes? Cada dia, en algun article, alguna xarrada, alguna classe, algun bloc, hi ha una referència a ell. La qual cosa demostra que no som un país tan desmemoriat. Però pocs saben que l’any vinent es compliran 50 anys (que es diu de pressa) de la seua obra mítica, Nosaltres, els valencians. O que farà 20 anys que se’n va anar de vacances. O que faria 90 anys que va nàixer a Sueca. És per això que, com que amb total seguretat, des de les institucions no hi haurà cap tipus de suport ni d’ajuda, propose una idea: a partir de l’1 de gener, per mitjà de qualsevol xarxa social o bloc, estaria bé que hi anàrem escrivint un aforisme, un fragment o un text sencer del suecà –diàriament, setmanalment o mensualment. Tot això fins al 31 de desembre de 2012. Sé que encara queden gairebé dos mesos per acabar el 2011, però només és una proposta humil perquè recordem un homenot com aquest. Ja, per demanar, seria perfecte que, amb una frase de Fuster, també hi adjuntàrem un vers d’Estellés. Què vos pareix la idea? Afegiu-n’hi més!
Fet! Em sembla perfecte. escaparem la proposta. Gràcies per pensar-hi.
Àngel, és una idea estupenda. Joan Fuster és un homenot clau en la nostra cultura i l’any vinent hi conflueixen un grapat d’efemèrides relacionades que fan que sigui el moment adient per recordar-lo!
Si necessites un cop de mà organitzatiu, no dubtis en demanar-ho! Encara que Anna Gascon, des d’Un entre tants segur que també pot oferir ajuda logística. 🙂
M’hi afegeixo i ho farem córrer arreu.
EN LA MORT DE JOAN FUSTER *
A Eliseu Climent
Joan Fuster se’ns ha mort.
Que no ens venci el desconort!
Ni es confii aquesta gent
que ens combat des de ponent!
Com el Cid, dalt son cavall
més ardit i furient,
Fuster seguirà lluitant,
bo i mort.
I anirà vencent.
¿O no sap, aquesta gent,
que el cavall es diu Climent?
JOSEPMIQUEL SERVIÀ
21 de juny del 1992
* De lllibre “La barca encesa”.
Des del meu racó de les Totxanes us demano que em considereu incorporat a la proposta de l’amic Cano. Tot el que fem serà poc…
Molt bé, Àngel. I tant que m’hi sumaré. No hi caldria una altra.
Però suggeriria, més específicament, penjar-hi, de manera continuada -si no pot ser diària- una frase del llibre que fa cinquanta anys: NOSALTRES ELS VALENCIANS. Seria el millor homenatge, el mestre ja afirmava: “Només hi ha una amnera seriosa de llegir, que és relleg¡r”. I de passada, actualitzar-ne el missatge, vull dir, fer-lo nostre en la nostra època: Ell, en la seua, es va fer la pregunta…
«El discurs
respon a una “premeditació” continuada: a la “meditació” permanent sobre un
tema del qual no sé desfer-me’n, perquè és el tema del meu poble.»
I va dir-hi la seua; ara en falta la nostra. Vinga, animeu-vos-hi.
Això sí, FUSTERIANAMENT.
Des d’un poblet de Tarragona, jo també m’hi sumo! Començarem a buscar cites! És un bonica iniciativa!
Des de Sant Just (a prop de Barcelona) m’agradaria participar en aquesta gran idea.