Blocs de VilaWeb

Fa anys deia que per al selectiu m’agradaria anar-me’n a la caseta a recloure’m i centrar-me en les matèries de què ens examinaríem. No ho vaig fer; ni el lloc estava suficientment acondicionat per a passar hores d’estudi (hi havia pols i alèrgies), ni la situació personal (els pares a l’hospital) ho requeria. Era una decisió que portava pensant anys abans, i no la vaig portar a terme. No obstant això, els mòbils tampoc estaven tan avançats i hom no queia en la temptació de veure què es coïa de nou per la xarxa. Ara, tot i que no s’hi coga res, els nervis fan que ho mires constantment.

D’altra banda, són moltes les voltes que, ja més adaptada la caseta, m’he dit que sí, que hi aniré. I per una cosa o per l’altra, no hi he anat. Ara, quan ens ho juguem tot, no serveixen les provatures, els sí-però-no. Toca l’acció, toca actuar. És per això que aquest període de Pasqua, últimes vacances abans de la recta final, és necessari apretar les dents ben fort i anar començant a donar-li forma a unes coses, anar enllaçant unes altres i anar finalitzant unes terceres. En certa manera, toca encarar-nos amb les pors passades i solucionar tots aquells enigmes que durant els dos últims anys hem deixat descurats. És o ara, o mai. Ho repetisc, no serveixen ni provatures, ni sí-però-no. És l’hora d’anar posant les comes, els punts i seguit, els punts i apart i els punt i final. No negaré que hi ha una mica de vertigen, de pànic, de pensar que, si no s’ha fet en dos anys, com ho podrem fer ara. No obstant això, el primer pas, la mentalització, l’hem d’aconseguir abans d’entrar en la Setmana Santa. Així que, a per totes.