Segons sembla -i ja era hora que la sort es girara un poc de cara- un relat que vaig escriure farà alguns mesos per a altres concursos ha agradat al jurat d’Organyà (Alt Urgell). Bé, ha agradat com a finalista, però per a mi ja és una victòria. La secretària que m’ha telefonat m’ha dit que “s’ha quedat a les portes de guanyar” (supose que ho comentaran sempre així, a mode de consol) i que m’enviaran un correu amb tota la informació corresponent per a anar a arreplegar el premi. La modalitat era la A, entre 17 i 20 anys.
M’ompli d’alegria en un any tan dur com aquest i només puc agrair a la gent que m’ha fet costat el seu inestimable suport. El premi… és secundari, ja que no es tractava d’un relat de més de 8 o 10 pàgines i era molt reduït; el gust està en la victòria interna i personal. Supose que aquest serà el camí a seguir i, a més, serveix de motivació, una motivació perduda amb el pas de les setmanes. Moltes gràcies!
T’ho mereixes. Ja et vaig dir aquest hinvern que arribaràs lluny en aquest món d’escriure. Un abraç.
… tot molt bonic. Però quan ho banyem això? O creus que la fama literària és debades?
Enhorabona!
I dir-te si coneixes “La Lluna en un cove”? Állí et podran publicar coses que escrigues… volen escriptors joves.
Enhorabona! pel reconeixement a la teva BONA tasca. Continua amb eixa tasca difusora tan necessària. Per molts premis més.