Per què hi ha gent graduada en filologia -de qualsevol llengua, tant hi fa- que no té ni puta idea d’escriure? No dic que hagen de fer maniobres estilístiques, no. Però de cada dues paraules, la tercera -sent generós- està malament. I no són tecnicismes ni paraules que no han escoltat mai; són errors d’accentuació, lletres on no toca, mescles estranyes entre idiomes. Ep, que el món no és una tesi doctoral, però no passaria res si s’hi fixaren mínimament. O a cas un metge es pot permetre receptar un medicament per al mal de cap quan tens mal de panxa? O un estadista pot anar sumant dos més dos i traure cinc? Si aquestes persones filofilòlogues no tenen cura de les llengües -i més estudiant-les des que van nàixer-, qui en tindrà? I així va aparéixer la classe política.
(La gràcia -i per si de cas, i em cure en salut- és que cap d’aquestes persones filofilòlogues que escriu com si anara a l’escola ha estudiat filologia catalana. Tampoc alemanya. I etcètera.)