Blocs de VilaWeb

Hui, la nit de Nadal, totes i tots omplim espais -internàutics i físics- de records, d’encontres, d’abraços, de felicitacions, d’alegria i d’una mica d’hipocresia. Per a molts també, demanem el que portem demanant la resta de l’any: veure aquells que ja no hi són, trobar-los asseguts a la taula al costat nostre, pelar-li una gamba a l’àvia perquè ella no pot valer-se, escoltar com l’avi es caga en el personatge que cap a les 9 de la nit farà un discurs i dir-li que hauria d’anar-se’n a fer la mà. Però també un lloc per als desnonats, per als aturats, per a les víctimes d’un sistema corromput i corrupte, per aquells que han hagut de marxar per buscar feina perquè a casa seua no en troben, per aquells que no poden menjar ni una barra de pa, per aquells que es moren de fam, per aquells que només poden alimentar-se a base de pedres, per a la normalitat dels qui estimen a les persones que volen, independentment del sexe, la raça i la ideologia, per als menuts que no tindran regals i per als estudiants que es veuen forçats a deixar les classes per l’augment de les matrícules, per als treballadors que no els podran donar les alegries als fills i per als avis que són transportats d’un fill a un altre com si foren joguets antics. Això, caldria demanar-ho diàriament, fins aconseguir-ho. Potser, seria demanar massa. Però, cal demanar-ho. Exigir-ho. Que les retallades vagen en altres direccions, com els sous polítics, els cotxes oficials, els luxes que paguem entre tots i que només gaudeixen ells. Cal un Nadal del i per al poble, un Nadal en què tots aquells estiguen presents i aquestos s’atraganten amb algun tros de carn. 

Si hui ens abracem, ens felicitem, ens alegrem amb els que estan amb nosaltres, fem-ho també pensant en els que se n’han anat, en els que no poden viure i ens els que han marxat per intentar-ho. Serem, de segur, molt més feliços.

Molt bon Nadal!