Blocs de VilaWeb

No m’agrada repetir-me, i ho saps. Em molesta haver de dir el mateix una, i una altra, i una altra vegada. Paradoxalment, sóc un preguntador repetitiu que, tot i saber-ne les respostes, pregunte de nou. Ho sent. Però, tornant-hi, no m’agrada repetir-me. I per això, com que no m’agrada repetir-me, hui no et diré per tercera vegada que fa anys que la matinada del 4 de juliol veia el renaixement de dos amants. Hui et diré per primera vegada que fa tres anys que la lluna va ser testimoni del nostre renaixement. Perquè no em repetisc en absolut: és la primera vegada que escric sobre la tercera vegada. I t’estime, i t’estime moltíssim. I només podria agrair-te una, i una altra, i una altra vegada, que et dec moltíssim per tots els moments de rialles, però, sobretot, per tots els moments de patiment i de llàgrimes en què tu, pacient de tu, extremadament pacient de tu, m’has donat la mà, m’has alçat, m’has torcat les llàgrimes i m’has comentat a cau d’orella l’acudit més simple perquè traguera el somriure. Moltíssimes gràcies, Cris, per tant a canvi de res, per totes les coses desinteressades i per ser la millor acompanyant d’aquest camí que es desdibuixa en l’horitzó. És la primera vegada que parlem de la tercera vegada. Que siguen moltes més les primeres vegades que parlem d’enèsimes vegades…