Blocs de VilaWeb

Octubre, mes de la tardor. Octubre sempre ha estat un mes d’adaptacions al nou cicle que ha començat just unes setmanes abans, però que es representa ara. Pense en octubre i em vénen al cap fulles d’arbres seques caient: m’imagine, com als dibuixos animats, un filet de vent que fa flotar les fulles. El marró és el color d’octubre. Les vesprades comencen a fer-se curtes i les nits llargues; la foscor, després de la maduresa de l’estiu, inicia el camí cap a la mort. De la mort del cicle estacional, s’entén. Camine per l’avinguda de Blasco Ibáñez direcció a la facultat de Filologia. Que lluny queda ja aquell primer octubre, i ja en van… Algú dirà: no tants, exagerat. I, potser, té raó, però, potser també, no entenga com la vida s’hi arrapa. És només el cinqué octubre a València, però és un octubre diferent, no com el dels anys passats. No obstant això, té una cosa en comú: saps que d’aquest octubre dependrà part dels mesos que arribaran. Octubre, mes de la tardor, temps d’incertesa, període de canvis, etapa de pors. Quina etapa no és de pors? Ai! Necessitem la cançó, però n’hem oblidat algunes melodies. Necessitem la lectura, però hem passat per alt algunes plomes. Necessitem la vida, però no recordem gaire bé com enllaçar-la amb la quotidianitat. O potser sí?… I, mentrestant, un tros de rosquilleta em cau dins la tassa de café.