Blocs de VilaWeb

Passen les setmanes, els mesos, els anys, i jo seguisc sense acostumar-me al buit que vau deixar. Anit em vaig quedar dret, sense moure’m, mirant el menjador, i per un moment vos vaig veure allí, asseguts al voltant de la taula. No m’hi acostume, vos ho promet; ho intente, ho reintente, però la casa, encara que s’òmpliga de gent, segueix estranyament buida. Hui hem obert regals, i he observat una foto vostra. Hi éreu amb mi, com quan era menudet i gairebé trencava els regals del nerviosisme. He tancat els ulls, vos he sentit parlar, he somrigut i quan els he tornat a obrir cap rei m’havia portat el regal que més anhelava. Seguirem intentant-ho, ni que siga mentre dorm, que és quan, de nou, em retrobe amb vosaltres, amb alguna anècdota passada o amb alguna anècdota que haguérem pogut realitzar. I no sabeu com vos enyore cada volta que desperte. Ni com vos estime i vos estimaré sempre.

Bona nit de reis, uelo i uela, vaig a visitar-vos ja.