Publicat el 18 de juny de 2013

Model lingüístic: eclecticisme geogràfic

L’etiqueta és del professor Vicent Simbor. I és que, després d’una etapa d’unitarisme (1944-1949) i d’una altra de policentrisme (1949-1959), Fuster seguirà un model basat en l’eclecticisme geogràfic, des de 1959 fins a la seua mort, el 1992. Sens dubte, era un model de llengua funcional: depenent del lector hipotètic, de la seua procedència, el suecà emprava unes formes o unes altres. A part, va tenir unes quantes polèmiques -cosa estranya en ell- amb diferents gramàtics, correctors i altra gent de llengua. Doncs tot això és el que em dispose a fer ara, com cada nit per secula seculorum, o, com a màxim, fins al dia 25, però redactat amb roba de diumenge, amb cites i exemples, amb la bibliografia que tinc. Hui, per sort, m’acompanya una pluja fina que refresca l’ambient -i les idees- i que em porta la seua veu des de més al sud d’aquest sud…



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de TFG: Joan Fuster i Serra d'Or per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent