Dos jugadors de la casa van enviar a fer la mà un projecte de 300 milions d’euros, un projecte arrogant i prepotent, un projecte galàctic. Lionel Messi i Pedro van sentenciar l’imperi blanc, però el més fabulós de tot: quan van marcar es van agafar l’escut i van ensenyar qui és i serà el millor. La diferència entre ells i les figuretes blanques és que els blaugranes sí que ho senten; els altres seria “puro teatro”. Hem de destacar també el bon comportament del públic, per recordar-se de la mare d’alguns jugadors del Barça, encara que no podem estranyar-nos tant: estava la senyora Esperanza Aguirre i el senyor José María Aznar.
Ha guanyat la casa, ha guanyat la il·lusió, han guanyat els Països Catalans. L’any passat el número maleït per al Madrid era el 6 (2-6, 6 títols del Barça…). Enguany, i seran casualitats, el 10. Eixe dia van perdre contra l’Alcorcón, el Lion i, ahir, contra el Barça. I dic que seran casualitats, perquè eixe dorsal el té Messi a l’esquena. En l’equip centralista hi ha un “Cristiano”. En l’equip racional, un Déu. Què hi farem?
Molt bons els texts, per suposat.
Però… i el València? De nou la MAFIA del Futbol, a la que ja sols li falta un amo (com Berni a la F1) ens torna a perjudicar.
Unes mans claríssimes en la primera part son perdonades… Li rebenten la camisa a un del València i ningú dels 6 àrbitres no diu ni muu… Com es nota que MadriT pesa més que València, que als valencians ens prenen el pèl allà on anem, espanyols i gent d’europa… Després els valencians són els primers espanyols…
Va com va […]
P.S. no vaig entendre massa bé el text anterior… ja me l’explicaràs…
Ja en Canal 8 / buit l’ínclit Cotino i Co, diuen canterano i canteranismo, em pense que sols és allò que correspon al seguidisme colonial.
En bon valencià caldria dir PEDRERA, i per tant seria un neologisme. Jo aposte per pedrerisme, de casolà, casolanisme, fins i tot, com són inventors de l’estratègia, els del Barça: masianisme.
PS: El València, és l’equip dels poders españols gestionants pels de les sucursals colonials. Malgrat que siga jo mateix del València cada volta em provoca més oix i fàstic.