Lingüísticament incorrecte
No obstant això, amb el cap fred, analitzem des d’altres punts de vista el que volen imposar els “populars”. Madrilenys com són, castellans com han sigut i volen ser, tenen la virtut, la sort, de conéixer només el castellà. Oi que ho tenen fàcils, aquestos centralistes, que no han de sofrir per si intercalen un mot d’alguna llengua que els siga pròxima? Ells no tindran problemes amb allò del “pos sí, mira, mosatros…”. Ellos es conformaran amb un pues sí, mire, nosotros… que sona molt més refinat i molt més bonic, on va a parar! (Ara, que jo ben a gust de tenir aquestes interferències que, a poc a poc, s’aniran corregint.) Per això, i perquè no saben aprendre llengües, són ciutadans de segona -o tercera-, incapaços de conéixer noves paraules, noves gramàtiques, pretenen que tothom siga com són ells. No és això el centralisme, una manera d’imposar el seu analfabetisme a la perifèria?
En segon lloc, crec que, amb aquesta optativització del català, continuen amb la seua línia d’augmentar l’èxit escolar, de fomentar l’esperit de superació, de fer nàixer el sentit crític de l’alumnat… i de seguir enfonsant-se en les llistes del fracàs escolar de tot Europa. Com voldran, si ja són els que manen els que rebaixen l’ambició dels alumnes, que aquestos responguen amb ganes i interés? Si ja abaixen el llistó cada volta que obrin la boca, com després pretendran que els estudiants cumplisquen uns requisits mínims? Estan imbècils o què els passa?
Lluny d’emocionalismes, si finalment va avant aquesta petició, acabaran fent uns dignes successors del seu partit: tots borregos seguint un pastor, tots burros rebent hòsties, tots incultes, ignorants, i… Però no, no ho aconseguiran. No ho van aconseguir ni Felip V, ni Primo de Rivera, ni Franco i molt menys ho aconseguiran uns mediocres com el Wert i companyia. Si després de tantes i tantes dècades, no hem desaparegut, ara ho faran ells? No, s’equivoquen, i només fa que augmente la il·lusió per parlar en català, per pensar en català i per estimar en català.
I ara, i després de tot aquest discurs que pot fomentar la son, em despedisc dedicant-li uns versos -adaptats- de l’Estellés al senyor Wert, home apassionat, segur, segur, del poeta de Burjassot:
“Wert, que és un fill de puta,
cosa que no té cap mèrit, car tot ho féu la seua mare
amb el consentiment i el consell del marit,
a més d’ésser ell, Wert, de pròpia collita, un bon cabró,
parla de nosaltres en termes més que maliciosos.
Ah, fill de la gran puta,
Wert,
què més podia fer que deixar els nostres mots a la gent que els vulga conéixer”.
Espanya és el prototipus del maltractador, o t’en vas o et mata!
————–
És exactament el mateix tipus d’atac a la llengua que feia el govern serbi d’en Slobadan Milosevic abans que Iugoslàvia es trenqués en trossets. Espanya va pel mateix camí de desintegració i valdria molt la pena que els catalans deixéssim d’anar amb el lliri a la mà.————————
#wertgonya: DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA JA !!!
Llegiu el darrer Power Point de Catalunya Acció que desenmascara la realitat permanent de la Colonització lingüítica de Catalunya:
“La Regeneració Lingüística de la Nació Catalana”
http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf
Prou de submissió …
Trenquem amb Espanya d’una punyetera vegada.
Rebutgem les seves lleis educatives, culturals i lingüístiques.
Ruptura ja!
Salvador Molins, BIC-Catalunya Acció
#wertgonya: DECLARACIÓ D’INDEPENDÈNCIA JA !!!