Blocs de VilaWeb

Aquesta serà la nostra exposició oral demà a classe. És un grup “inventat” i, si gent dels sindicats que s’esmenten es senten ofesos, demane unes disculpes humils. Únicament i exclusiva busquem la màxima nota. A la política universitària, per desgràcia, no hi podem entrar…

Molt bon dia companyes i companys!

Permeteu-nos que ens presentem: som el GEVOM (Grup d’Estudiants Valencians Oberts al Món), un sindicat que es preocupa per tota aquella persona que xafe aquesta, la nostra Universitat. L’altre dia, anava pel carrer del meu poble i vaig saludar un home una mica major. En dir-li què estava estudiant, em respongué que, quan ell era al Cap i Casal, no tenia tants avantatges com nosaltres ara, encara que també hi han coses en comú en aquella època.

Això d’arribar a la cafeteria i calfar-se el menjar del carmanyoles era una utopia. La veritat és que vaig anar a per una botella d’aigua i m’hi vaig fixar: només hi ha un microones! Si no em fallen els comptes, aquesta facultat –ja no parlem d’Universitat– té centenars d’estudiants. Si l’hora arbitrària per a menjar està entre la una i les tres, és a dir, dues hores de dinar; i si cada persona, com a mínim, requereix dos minuts per a tenir el menjar calent, aleshores caldrien… si pensem que hi ha uns 300 estudiants que mengen ací… 600 minuts, o el que és el mateix, deu hores (i sóc de lletres, eh?)! És clar, hi hauria qui començaria a la una i qui ho faria a les nou (recordem que a eixa hora s’acaben les classes). Encara hi hauria gent, a les onze de la nit, que no hauria dinat. Així, jo també em faria milionari si tinguera un bar, no?

A més, per a rematar-ho –com deia un polític no molt alt–, els preus són “populars”, i no perquè siguen del poble, sinó perquè sembla que només hi poden menjar ells. Sé que exagere, que puc exagerar les coses (és la vostra atenció la que vull aconseguir), però les exagere molt poc. Si ens n’anem a la facultat d’Economia, el menú pot costar uns dos o tres euros. Ací, a la nostra benvolguda llar, els cinc euros i cinquanta cèntims no ens els lleva ningú. Que hi ha caviar? O marisc? A no, em pareix que és no sé quin plat. Per no parlar-ne de les cues que es formen. Alguna volta heu estat fent-ne a l’aula dels ordinadors? Perquè si els 300 estudiants dels carmanyoles tenen fam i el microones no funciona, l’últim de la fila podria anar xatejant…

I, per a finalitzar en temes gastronòmics, algú se’n recorda dels vegetarians? Ai, redéu! Que si pernil dolç, que si xoriç, que si “blanc i negre”… Perdó, és veritat, que també hi ha pastissets de xocolate i ensalades, i truites… Coneixeu algú amb colesterol? Segurament, és vegetarià i menjava ací dalt. I, és clar, diran: “tenim ensalades”. És que m’agradaria saber què tenen contra gent que defensa que no es maten animals per a menjar. Per què eixe prototip de persona s’associa a la brossa? Escolteu, que ser vegetarià és no menjar productes que deriven directament dels animals, eh?

A continuació, parlarem de qüestions de reprografia. No tinc res contra els que treballen en aquesta secció, però no creieu que podrien posar millor cara? Vull dir, que somrigueren, no? Ho dic perquè fa dues setmanes em va passar un cas curiós: em vaig enganyar i vaig agafar unes fotocòpies que no eren. Uns dies després vaig anar a tornar-les i l’home, en un castellà lexicalitzat, em va fer una cara de gos que em va portar a dir-li, com per un acte reflex, que no passava res, que me les quedava. Si les mirades mataren… Déu meu! Això sí, després una xica me les va comprar. Però, així i tot, encara vaig perdre alguns cèntims que m’hagueren vingut bé per al preu del dinar…

I, per a acabar-ho d’arreglar, està la quilomètrica cua que també ací es pot formar. Crec que, els primers dies del curs, l’última persona estava per la boca de metro… No, ara sense bromes. Per què no fan més gran eixa secció si se sap que és un lloc contínuament visitat per nosaltres? Entre classe i classe es fa molt difícil i esquizofrènicament complicat comprar uns apunts o uns altres. I això que els professors poden arribar a tardar fins a un quart en entrar! Però no hi ha manera que els fulls estiguen apunt. Crec que es prenen al peu de la lletra aquell refrany castellà –pareix que sone més bonic en la llengua imposada– “las cosas de palacio van despacio”. Ja hi tornem en els palaus i les monarquies?

Tot seguit, avaluarem les condicions d’infraestructura. Com podeu observar, dalt de mi, a la dreta, hi ha un forat. Em va cridar l’atenció el primer dia de classe. Que hi ha algú que canvie d’aula per eixe petit indret? En fi, al que anàvem. Si torneu a fixar-vos-hi, aquesta paret blanca no ho és del tot. Vegeu que a un pam del terra el color es transforma, com per metamorfosi kafkaniana, en un gris una mica fumat. També és cert que ací, sota els meus peus, hi havia un entarimat que, per art de màgia –o per art del pes dels qui eren a sobre– va caure. Era Calatrava qui el va posar? A no, que estava a les Arts i les Ciències… Conec un arquitecte valencià, un tal Josep Blesa, que és molt bo… però jo no vull donar cap idea, eh?

I els ascensors? Ai, els ascensors! Un edifici amb set plantes i només té dos ascensors. Un edifici amb centenars d’alumnes i només té dos ascensors. Em sembla incorrecte que la gent l’agafe per a anar a la primera o segona planta, però això de pujar fins la tercera, quarta, etc. a peu… jo no sé què dir-vos… Perquè les cues –ens agrada al GEVOM parlar de cues, no us heu fixat?– que s’hi formen… Una solució seria fer tiquets com en el tren i el metro: a tal hora et toca a tu, a tu i a tu. Això sí, que siguen gratuïts, que de seguida es pensa en posar preu a tot. No pot ser…

Abans d’acabar, parlarem de l’anglés, eixa llengua tan multicultural i que, com diuen des de dalt, és tan necessària. Llavors, jo em pregunte… Si és tan necessària, per què només hi ha un grup d’anglés en una facultat on s’estudien llengües? I, és més, en eixe grup d’anglés, estudiants, algú sap què estem donant? No és que no estiga atent, és, simplement, que les hores es dediquen a corregir activitats que tenim darrere fetes. Em sona que en italià, francés o alemany ja han realitzat exàmens… I sí, eixa és la preocupació que es té per la llengua líder.

Finalment, entrant en els plans d’estudis, sincerament, qui coneix del tot el pla Bolonya este tan famós últimament? Em sona a menjar, no? Bolonya, bolonya… com si fóra un plat exòtic d’aquestos que es mengen a la cafeteria… Per què ens han de canviar ara tots els plans? Com volen que no siguem capdavanters en el fracàs escolar si cada període de temps ens hem d’adaptar a un nou sistema d’ensenyament? Obèlix tornaria a dir allò de “Oh, són folls aquests romans!”. Aleshores, jo li contestaria “Benvinguda follia!”. No, jo sé que va d’una cosa així com que són quatre anys i després un màster pagant –no era una educació pública? Sempre contradint-nos–. No estàvem bé amb les llicenciatures? O açò ja comença a ser una excusa per donar diners? Tota la vida estalviant i ara vénen uns i ens en demanen més.

Podeu creure que no complirem els objectius; podeu creure que açò és més polític –i, per conseqüent, més fals– que una campanya electoral; podeu pensar que només volem aspirar al poder; podeu pensar que tot açò no és res més que retòrica… Però el que no ens podreu negar mai són les ganes de lluitar, de revolucionar aquesta institució, de fer-vos reviscolar i fer-vos veure que les coses no són o blanques o negres, que també hi ha altres gammes de colors. Per això, oblideu-vos del SEPC o del BEA, i penseu en una Universitat més “oberta al món”. El GEVOM compta amb vosaltres: sou els que decidiu què, com i amb quin material voleu estudiar!

Per una educació gratuïta en tots els aspectes; per un ensenyament públic i en català; per unes instal·lacions pràctiques i de garanties; per exigir unes subvencions que el govern destina als centres privats, a les visites del Papa i a passejar-se pels carrers de València amb els corredors de Fórmula 1 i vestits amb tratges “regalats”; per un pla d’estudis on es puga decidir quin camí triar; per una gastronomia adequada als gustos, als principis i al pressupost de tothom; per eliminar l’espera; per la millora d’algunes assignatures… Per tot això i per ser una de les millors universitats europees i mundials, vota’ns el pròxim 26 de novembre!

No deixeu que unes piruletes o uns preservatius us facen decidir el vot. Si us fixeu, estan tractant-vos com si fóreu menudes i menuts, amb caramels i amb precaucions. Que no sabeu pensar per vosaltres mateixos i ser responsables dels vostres actes? No m’allargue més. Moltes gràcies per la vostra atenció i ens veiem demà a les urnes!