Blocs de VilaWeb

Tot i que altres anys m’he dedicat a escriure-hi una sèrie de paraules a mode de resum, enguany ha sigut suficientment complex com per a intentar-ho. Així, a grans trets, no sabria ben bé com qualificar l’any, per tant, anem a les ramificacions. Hi ha hagut somriures, molts somriures, però també molts plors. Hi ha hagut coses que no han eixit com esperàvem. Hi ha hagut canvis, molts canvis, també: hem canviat una part de nosaltres que ens havia acompanyat des de ben menuts. Bé, hem canviat –amb la cursiva-, perquè nosaltres no ho volíem, han sigut les necessitats i la fi d’un camí. I pensem que aquest nou 2013 també suposarà la fi d’un camí nostre, d’uns quatre anys de descobriments i coneixences. Però d’açò ja parlarem al juliol. Com déiem, hi ha hagut molts canvis. Ha vingut Pipo (i que bonic és!), he vist Aspencat, he tornat a Sardenya, hem celebrat l’any Fuster, amb algunes intervencions ací i allà, he parlat de les Normes de Castelló. Al Tall ha anunciat que ens deixava i Guardiola que necessitava omplir-se. Hem perdut gent que créiem al nostre costat, però que amb el temps s’ha demostrat que només feien nosa. Hem obert els ulls i hem vist qui realment és un amic, un vertader amic, aquell que sap què et passa pel cap i què et cal. He estimat, l’he estimada moltíssim, i m’he sentit immensament feliç sota el seu aixopluc. Ha sigut la cosa que més m’ha fet vibrar aquest 2012 i només demane que estiga tota la vida amb mi, que no m’abandone i que em done el plaer de poder-la mirar tots els dies. Si sabera la força que és capaç de transmetre’m… I el pare ha fet 60 anys i la mare 55, i voldria que es mantingueren tan i tan bé com fins ara. Perquè es mereixen molt més del que els puc donar diàriament. Perquè es mereixen una vida de gràcies. Però també hem recordat -com no!- els avis, que festegen al Paradís, totes les nits, a cada moment, a cada instant. I saber que no pots fer res per vore-los de nou, però que t’acompanyaran a cada indret. I desitjaríem que l’oncle tornara d’allà, del sud de França i riure amb ell cada acudit que solta, però ens n’alegrem perquè té feina, i això és el que buscava lluny d’ací.

No ha sigut un any normal -què entenem per “normal”? Com seria un any “normal?-, hi ha hagut massa altibaixos, massa canvis, massa somriures i massa llàgrimes mal distribuïdes. A nivell de projectes, no hem complit gairebé cap. Ni xarrades, ni contes, ni res de res. Ens hem deixat unes quantes assignatures per a aquest curs per la mala organització, per alguna mena d’irresponsabilitat. Potser, ens hem ofuscat massa en uns assumptes i no n’hem vist altres. I és una de les coses que cal canviar: a voltes, no hem fet açò o allò per una ultraresponsabilitat, però és que tampoc hem acabat el que estàvem fent. Aleshores, què passa? Que hem entrat en un cercle negatiu de no arribar enlloc. I això s’ha d’anihilar. Hem de llevar-nos uns hàbits i agafar-ne de nous. És necessari. Ho necessitem. Així que, almenys, sabem per on començar.

Sí, aquest 2012, d’una banda, ens hem allunyat del camí que ens ha de portar a un pis dels nostres somnis. En canvi, d’una altra, ja estem molt més per damunt dels glaons que mai havíem somiat. Qüestió d’hàbits i, com sempre, de prioritats. I això haurem de demanar al nou any: seguir junts els qui ja hi som, amb la mateixa il·lusió, amb el mateix coratge, amb la mateixa alegria, amb la mateixa solidaritat, amb la mateixa salut, amb les mateixes ganes de seguir. Perquè junts, sempre, sempre, ho podrem tot. Perquè junts, sempre, sempre, aconseguirem el que ens proposem. Perquè junts, sempre, sempre, serem feliços i imparables. Perquè, en última instància, això és el que importa: estar tots els que ens estimem junts (coneguts, amics, família, tu). Si la mata de jonc va avant, res ni ningú ens aturarà mai, i anirem eliminant les coses que aquestos pròxims dotze mesos ens tenen preparats. Així és que posem-nos els cinturons, perquè aquest 2013, i això ho jure, vindrà carregat de moltes, moltíssimes sorpreses, entre elles les que ens han quedat per fer i les que ens proposem iniciar de nou.

Companys i amics de viatge, aquest 2013 ens depararà obstacles, molts obstacles, però que no ens quede cap dubte: guanyarem, vencerem i serem eterns!

Feliç any 2013, i gràcies, una volta més, per aquestos 365 dies!

http://www.youtube.com/watch?v=F1e0nOJB4w4