Endolls
Aquestes noves tecnologies ens faran morir. Se t’acaba la bateria del mòbil, no portes monedes damunt i has de tocar perquè et vinguen a arreplegar a l’estació de tren. Normalment, telefones quan estàs per Algemesí, així el que ve a per tu té temps suficient per arribar-hi. Què passa? Que estàs escoltant música i veus que la bateria está baja. Decideixes -veges quin remei!- llevar-la i guardar aquest maleït aparell, tot i que no serveix de res, ja que quan ha de funcionar ja no ho fa. Solució: tancar els ulls, relaxar-se i dormir.
Sobre les 14.00 arribe a la capital de la Costera i espere trobar-me alguna cara famliar per poder anar-me’n a casa, però tots desconeguts. Camine cap als servicis i em quede mirant a la part inferior de la paret: hi ha endolls! Hòstia, però i la vergonya? Mire si hi ha algun banc prop per traure diners, però no, i la son i el cansament m’impedeixen indagar més. L’endoll és la solució, però com?
M’assec en un banquet i veig que una xica es queda mirant el panell dels horaris. D’acord, ja tinc la idea. Veig que se’n va i m’alce; connecte el carregador a l’endoll i al mòbil. Les cames taparan la visibilitat del cable i sembla que jo observe les hores d’eixida dels trens. “Papa, vine a per mi a Xàtiva, per favor!”. Assumpte solucionat.
Després de vint minuts d’aguantar el bon sol que fa -i jo vestit amb una camisa negra-, hi apareix, puge al cotxe i torne a la meua pàtria xicoteta. Tocarà descansar; la nit ha sigut intensa i el dia llarg. Faig la migdiada i decidisc donar-me el dia de descans, necessite reflexionar. Fa una setmana que la vaig perdre, i em dol moltíssim, però s’ha de ser fort…
… I tot ha vingut per la bateria. De vegades, crec que escric per evitar pensar o fer el que realment hauria d’estar fent. De totes maneres, per poder dormir tranquil em miraré alguna coseta de les gramàtiques castellanes. En una setmana, tot açò d’açar-se matí i gitar-se tard veient apunts, llibres i anotacions, s’haurà acabat. Dic jo.