Blocs de VilaWeb

Hi ha vesprades -quan fa bon ambient- que el portal de ma casa s’ompli de xiquets o de xiquetes que mengen pipes o xarren de les idees que es porten entre mans. Poden passar-se hores i hores fent de porters amb paraules i frases reiteratives. Hi ha qui es queixa perquè embruten; a mi m’és igual, quan més gent hi haja pel carrer, menys mort estarà. Ara bé, que no facen maldats ni trenquen cap espill o retrovisor. No obstant això, el que aquestes dues vesprades (ahir i hui) m’he trobat comença a ser estrany.

Si ahir hi havia un gat descarat, que no se n’anava ni pegant colps de peu a terra, hui n’he vist quatre, dos d’ells, negres, en el portal que en estiu està ocupat pels xiquets. Tenien els ulls ben oberts, però, com si portaren celles, feien expressió de llàstima. De sota el cotxe de davant, n’ha sortit un altre, aquest més gran i pelut, també amb mirada llastimosa. I, per l’esquerra, un quart.

No sóc supersticiós; potser de menut un poc, però ara no. Malgrat tot, no sé per què no m’ha acabat de fer massa gràcia l’excèrcit fel·lí que s’havia format en ma casa. No tinc res contra ells, com a molt una tímida al·lèrgia en el cas que estiguera acariciant-los o jugant amb ells. L’escala està neta i és impossible que siga el fem, el que els atraga, si no és que haja estat algun veí graciós qui haja posat quelcom perquè hi anaren. En fi, una anècdota que m’ha servit per no tenir el bloc tan abandonat i que, espere, només siga això: una simple anècdota.

Mentrestant, es va acabant el quadrimestre i el temps per a presentar treballs i projectes. L’últim que queda és el de sintaxi sobre el verb i els arguments verbals, encara que després vindran els exàmens i tot el que representen: lectura de llibres, resums, esquemes, memoritzacions, nervis, tensions i el full per a descarregar tota l’energia acumulada durant els dies intensius. Una manera de tranquil·litzar-nos és, diuen, contar allò que queda per fer, això és, l’esmentat treball de sintaxi, un dels llibres (el tercer, dels sentits) que formen el Llibre de contemplació en Déu (Ramon Llull), un article sobre Ramon Muntaner, escriure un poema, acabar de passar els apunts a net i ja llegir els manuals d’on hem d’estudiar (Sintaxi Catalana, Morfologia Catalana, Cómo se comenta un poema, Manual de Mètrica i Versificació Catalanes). Molta feina? Sí, potser. Però quedant-nos aturats no resoldrem res, no?

Esperem que els dos gats negres no ens impedisquen acabar-ho i fer-ho tot correctament. Ara que, com sempre, tot a última hora. Alguna vegada n’aprendrem?

P.S.: Algú coneix algun concurs d’assaig en què l’extensió oscil·le entre els 10 i els 20 fulls? Moltes gràcies de bestreta!