Blocs de VilaWeb

Silenci. Shhht. Apunts arrugats. Converses que no cessen com a remor de fons. Saben que demà serà l’últim. Hi ha qui porta des del primer dia que van obrir la biblioteca les 24 hores, ací. Hi ha qui manté el lloc de sempre, per superstició, per comoditat o perquè, com autòmats, hi van. Silenci. Shhht. Subratlladors verds que ja pinten groc o, simplement, ni ratllen. Els bolis BIC apuren l’última gota de tinta. A la gent, se la veu més desimbolta, però sense desapegar-se dels papers. Silenci. Shhht. Begudes energètiques, cafés, cafés, cafés, tapons, cafés. Molts estan a no res del col·lapse, com l’equilibrista que camina a poc a poc pel fil, allunyat a desenes de metres del sòl. La llibertat, escrita al calendari en majúscules, és l’únic motiu que els queda per fer les últimes revisions, els últims esquemes, els últims repassos. Silenci. Shhht. Alguns prenen l’aire. Altres estiren les cames. Hi ha qui ho publica al twitter o altres xarxes socials. Hi ha qui, fins i tot, mira una pel·lícula d’acció. Necessiten oxigenar-se per no caure a l’abisme; necessiten oxigen per a resistir fins demà. I amb febrer, la llibertat. Eixe mot ha sigut el més utilitzat en les últimes hores. Hi ha qui ja és lliure. Tampoc crec que siga correcte l’ús del terme “llibertat” en aquest context; hem sigut nosaltres qui hem volgut estudiar, qui sabíem al que veníem, qui teníem present que hi hauria exàmens i que no serien fàcils. Llibertat. Bé; entenem “llibertat” com a “manca d’obligacions”. Aleshores, sí, demà els tornarà la llibertat. Però dilluns, subtilment, ens la tornaran a prendre. És curiós que, aquesta “manca de llibertat” que tenim els estudiants no és una altra cosa que la preparació per a ser lliures. Els llibres, sí, ens fan lliures. Silenci. Shhht. Conéixer tot allò que porten escrit, descobrir noves fórmules, nous conceptes. Això és la vertadera llibertat: no deixar que ningú ens diga què hem i que no hem de fer, què hem i què no hem de seguir. “Opressió” -sense allò polític del terme- ara per a la “llibertat” del futur. Tots els que volem ser “lliures” ara, ho serem en el futur. Un futur que, quan comença, ara?, demà?, a juny? Silenci. Shhht. Beneïda “manca de llibertat”, de què ens hem queixat les darreres setmanes. Si això només fóra tots els entrebancs que ens posaran a la nostra llibertat… Llibertat, sí. Però caldria especificar quina llibertat. La llibertat de soltar-se d’unes cadenes, literalment i metafòrica? No. Per a aspirar a eixa llibertat, ací i ara, hic et nunc, necessitem privar-nos de l’altra llibertat. Som lliures. Demà, altres seran lliures. Dissabte tots serem lliures. Però dilluns continuarà la nostra lluita quotidiana per a assegurar-nos la llibertat. Una llibertat -igual que l’altra- que tenim la sort de poder assumir, mentre que a altres països, a altres indrets, els xiquets somien amb això, amb la llibertat, perquè veuen que els seus pares no ho són, de lliures. Silenci. Shhht. Cabells despentinats, ulleres de dies de descontrol oníric, barbes poblades. Gent que escolta música per a relaxar-se mentre intenta comprendre termes que se’m fan impossible descriure ací perquè no en tinc ni idea. Més esquemes. Més resums. Canvi de boli. Més cafés. Més begudes energètiques. Amulets, rosaris. Supersticions. Sort, cal sort, i molt d’estudi. Buuuf. Sorollets de cadires inquietes. Som lliures perquè pensem i perquè ens deixen, com a mínim, pensar. Llibertat. Llibertat. Llibertat. Aïllats del món, no saben què passa en aquesta puta societat on els lladres viuen salvatgement i on els herois estan a la presó per haver robat targetes de crèdit i haver-se gastat 190 euros en menjar per a les famílies. La “llibertat” dels telediaris, de les portades dels periòdics, dels reportatges. Una “llibertat” de la qual ens queixem. Algú ho comenta mentre beuen més café. Silenci. Shhht. A fora, els fillsdemalamare dels polítics ens trauen els budells. Ells tenen eixa “llibertat”. I ningú els la contradiu. Ningú? Sí, el xic que beu la beguda energètica, la xica que s’estira els cabells, l’estudiant d’Història, l’adolescent de Psicologia, la futura politòloga i el pròxim professor de català. Ara es preparen la seua llibertat. Aquella que aconseguirà véncer, algun dia, la “llibertat” dels governants, dels vertaders opressors. I, per això, saben que, tot i que demà seran lliures, caldrà, ens caldrà, continuar lluitant dia rere dia, des de les aules, des de les biblioteques, des de les pantalles dels ordinadors, des dels mercats, des de les aules de cinema, des del carrer, des de qualsevol lloc, perquè ningú ens xafe cap llibertat. Silenci. Shhht.