Dei sumus
Acabe ara de resumir la primera de les gramàtiques que ens fan estudiar a Lengua Española. Queda un dossier i uns apunts de classe. Fins i tot en això són pesats! Però no vaig a escriure sobre matèries acadèmiques. Fa uns dies que em ronden pel cap unes ideetes que bé es mereixen, si més no, una entrada al bloc. La primera l’explicaré a continuació.
El títol en llatí ens ho indica: “Som déus”. La Bíblia -no patiu que no són unes paraules catòliques ni religioses les que vaig a comentar- ja ens ho descriu en algun d’eixos passatges. Joan Fuster se’n fa ressó i fabrica un aforisme: “Ego dixi: dii estis(Ps., LXXXI, 6). I no ens ho volem creure.” I tenen tota la raó, tant el llibre sagrat com l’escriptor suecà.
Ara bé, què entenem per Déu? Doncs tota aquella persona capaç de complir els seus objectius. Què hi ha més diví que finalitzar un esforç que dura molt de temps? Què hi ha més poderós que ser capaç de dir-nos “fins que no ho acabe, no pararé”, i portar-ho a terme? Hi ha moltes dites que parlen sobre la voluntat, sobre alçar-se cada vegada que caiguem, sobre que la fe mou muntanyes i no sé quantes històries més. Però són certes, i el cas més pròxim que tinc és el de la meua mare, que camina per constància d’ella -i per tossuderia de la meua àvia-.
Podem fer coses immesurables; podem aconseguir fites impensables; podem guanyar partits perduts; podem fer sonar instruments sense so; podem clavar-li una puntada de peu a la mala sort i capgirar-la. No obstant això, tot té un preu, i aquest és el que paguem amb l’esforç, suor, maldecaps i llàgrimes. Realment, els guanys vénen d’ací, del camí que hem seguit, no de l’objectiu final.
En efecte, som déus, i ens ho hem de creure. Però, no per això, superiors a la resta. Aquell xiquet és tan déu com jo; aquella dona major és tan deessa com jo; aquell científic és tan déu com jo; aquell lletrat és tan déu com jo… Quan entrem en l’espiral de creure’s que ja està tot aconseguit, que som millors que els altres, és quan demostrem que som plebeus que no arribem ni a les escales de l’Olimp.
Au, bona nit! (La veritat és que, qui no es consola de cara a la recta final del curs, és perquè no vol)
Ànims, que ja s’anuncien els primers rajos d’estiu (ah, i un pessiguet de sort).
Salut i Terra