– L’article de Josep Massot i Muntaner sobre Joan Fuster i la revista Serra d’Or.
– La correspondència amb Joan Triadú, Albert Manent i Max Cahner.
– Intel·lectualitat i cultura resistents: “Serra d’Or” (1959-1977), de Carme Ferré Pavia.
D’ací, naixerà un apartat del treball. Ha insistit també, i sobretot, en el fet de saber distribuir bé temps-feina per apartat. L’extensió està molt limitada (40-60 pàgines), així que el treball de síntesi haurà de ser molt gran. El més interessant, però, és que no és un treball tancat; una volta estiga superat, es pot ampliar per tal d’afegir allò que no s’ha pogut incorporar en aquest primer moment. I, una volta dit tot açò, amb il·lusió, alegria i ambició, sí que va ja de valent. Per on comencem? Pel principi, per una primera lectura dels 65 articles que formaren la plataforma des d’on Fuster llançà reflexions per als més ociosos…