Breu nota improvisada sobre Johan Cruyff
En poques hores ja s’han escrit totes les necrologies possibles sobre Johan Cruyff. No n’hi faré jo una altra. Només voldria dir-hi la meua. Enyoraré Johan Cruyff, o, potser, enyoraré allò que representava Johan Cruyff. L’holandés representava el canvi d’actitud i de futbol en el barcelonisme, la victòria, la filosofia del “sortir i gaudir”. Però per a mi, quan el veia en fotografies o reportatges en blanc i negre, em recordava l’avi quan també vestia de curt i posava per a les fotos d’equip (evidentment, sempre passat pel filtre del blanc i negre). Sempre els he associats, l’un a l’altre, l’ avi i el Cruyff. Alts, prims, amb els trets d’homes durs, els angles de la cara accentuats. A més, l’avi sempre deia frases seues, i, sovint, a casa recordem una que sembla que diuen que va dir i que Pipo repetia constantment: “parlar és plata; callar, or”. Tothom s’ha llançat a fer llistes de frases cèlebres cruyffianes, però ningú la hi posa, aquesta. I l’avi la deia moltes vegades, com un dels pilars de la seua filosofia de vida. Tendia a callar, però, quan escoltava pardalets i parlava, amb la ironia i el sarcasme desinfectants, feia tocar de peus a terra. L’avi (i el pare) em va(n) ensenyar a estimar el Barça a base de gaudir, però, sobretot, de patir davant de la televisió. I encara va arribar a veure l’equip de les sis copes de Guardiola, hereu de l’arquitecte Cruyff! Ell acostumava a fer semblances entre la gent i els futbolistes -un dia que vaig guanyar un premi a l’institut, em va arribar a dir que jo era com Iniesta, que on em posaven ho feia bé (imagineu que vos ho diu el vostre avi o la vostra àvia: sabeu que hi ha una exageració infinita, tocada d’imaginació i de mentida piadosa, però, no vos cauria la bava?)-, i segurament també, com a conseqüència de les associacions que l’home feia, per a mi ell era com el futbolista i l’entrenador. Hui ens ha deixat; a casa, potser ja fa 5 anys que ho va fer. Però les frases, els records, les experiències, hi són, surant, pregonament esperant a la mínima per a eixir. Gaudiu allà dalt, tots dos. I gràcies, Johan!
