Quan la senyoreta Llosa, nimfòmana diagnosticada, va veure el mort de fam d’aquell xic, el tal Vargas, no va poder evitar abraçar-se-li a l’entrecuix fins que fou sembrada. Nou mesos després, naixia el Màrius, o com el país colonitzador havia imposat,
Mario. Mentre la seua mare assistia a clíniques per curar-se la malaltia, el pare es clavava cavall en vena. Uns anys després, aquell Mario seria guanyador del premi Nobel i voldria esdevenir gos d’un estat que havia fet més mal que bé a la seua nació. Prompte se separà de la malalta de la mare i del drogoaddicte del pare. I digué que havia nascut a Madrid, al Manzanares, com aquell menut Llàtzer…