Blocs de VilaWeb

Quan a una persona li expliquen el discurs del blaverisme, el pot arribar a entendre, així, de manera superficial, de passada, com si el fregara amb la punta dels dits. El discurs és simple: els catalans ens volen furtar la llengua, i el valencià és un món a part. La majoria de voltes, a més, ho diran o ho escriuran en castellà, ells, tan ferms defensors de “lo nostre”. Ho corroboren els mateixos experts -“catalanistes”, o “catalanistes” de llengua, si més no- que, en explicar el tema, fan referència als secessionistes lingüístics. Ara bé, és l’acció salvadora de la lectura -d’aquests experts, sobretot, però també la d’altres-, la que trenca tots els esquemes del discurs i ens permet comprendre la veritat història i científica, lògicament palpable, racionalment argumentable, que tots compartim la mateixa llengua. Qualsevol lectura és salvadora? Evidentment, no. Tanmateix, fins en el més fanàtic trobarem part de la nostra raó. És clar, però, que això ell no ho sabrà. I el mateix passa amb els blancs i els negres i tants altres bizantinismes elevats a problema. I així ens va.