Blocs de VilaWeb

Analitzar i comprovar que, efectivament, el temps no corre, vola. I que, sense pretendre-ho ni esperar-ho, ja ens trobem en març. Feia gairebé un mes que no hi escrivia, i hui tampoc tinc massa a dir. O sí, però no m’ixen les paraules que voldria, ni els adjectius adients, ni els adverbis que marcarien les circumstàncies. Saturat o bloquejat, el cervell no té el cap en lligar mots i crear textos decents. El problema, però, és que el bloqueig, sovint, es traspassa a altres àmbits, i evita el funcionament correcte d’un mecanisme que en els últims temps s’ha tornat irregular. Això sí, no abandonaré. Ni ho desitge ni ho duré a terme, és clar. Seria molt covard, després de 4 anys, enviar-ho tot a prendre per l’Eyjafjallajökull. Però caldrà buscar ràpidament -a penes queden setmanes- on hi ha l’embalum que impedeix que les coses fluïsquen d’una manera serena i correcta, i eliminar-lo. No abandonarem, no és el nostre taranna. Hi ha somnis, molts somnis, per intentar aconseguir. I cada volta estan més a tocar de mà, però cada volta també el tren està més prop, i no convindria que el deixarem passar més, ara ja no. No abandonarem, no abandonarem, no abandonarem…