Ambigüitats malsonants? Qüestió de llengua
Un jove d’uns 20 anys va a conéixer la família de la seua parella. Arriba a casa, els respectius besos de benvinguda, i un dinarot excels. Quan acaben, el pare, conegut propietari d’una vinya, es queda mirant la filla i el nuvi i els diu: “Laia, anem tots tres a afollar?”. “Sí, pare. De seguida hi anem”. “Però recordeu-vos d’agafar protecció per no embrutar-vos”.
El xic, que s’anomena Pere, es queda una mica bocabadat i, àdhuc, li surten les primeres gotetes de suor. El cor li va a mil per hora. “On m’he clavat, cony?”. Laia el trau de l’enrenou mental, i li comenta que el que faran és trepitjar el raïm.
– Afollar: V. Trepitjar raïm.
– Afollador: Subst. Lloc on es trepitja raïm.
Diccionario valenciano de Josep Pla i Costa, a càrrec de Josep Martines.
(Em va paréixer escoltar una anècdota similar a Gàlim durant la conferència. Li l’agafe i la modifique una mica)
Una anècdota semblant ens contà Toni Gisbert amb la família de Núria Cadenes; però crec recordar que es tractava d’olives en el seu cas.
Salut i Terra
…