Blocs de VilaWeb

No eres el primer, ni eres l’únic, ni seràs l’últim. Per desgràcia. La puta manera de fer dels maleïts polítics de torn no té cap solució a la crisi, ni a l’atur, ni a res per l’estil. No solucionen res i, damunt, cobren. Però no pense balafiar cap lletra més en aquesta entrada en els polítics. El que ens importa eres tu, que, per falta de feina ací, t’has vist obligat a marxar a Nimes, com en èpoques antigues. La sort és que allí tenim família, i no has de començar de zero en eixe aspecte. Però sí que t’has d’adaptar als costums i a la llengua francesos. Tanmateix, la teua bona educació, les teues ganes de treballar, la teua il·lusió per poder aconseguir un salari digne, de segur que t’encoratgen. I sé -sabem- que ho faràs, que aviat tornaràs amb experiències noves i trobaràs un lloc pròxim. Demà, de matí, surt l’autobus cap al sud de França. Carregat de records, les maletes, de records i d’afectes i d’abraços i de bones paraules. Perquè ací no hi haurà dia que ni la teua dona, ni els teus fills, ni la teua germana i el teu cunyat, ni el teu nebot, t’oblidarem. Sempre estaràs present fins al dia que, tot i que no sabem encara, sentirem de nou aquelles frases mítiques i humorístiques que sempe tens a la boca. T’estimem, tio! Molta sort en la teua cerca d’Ítaca!

Bon viatge pels guerrers,
que al seu poble són fidels.