Blocs de VilaWeb

No, no hi escriuré sobre allò dels maies ni sobre res relacionat amb la fi del món. Si aprofite que estem a dia 12 del mes 12 de l’any 12, és perquè quan tornava de classe a casa m’ha vingut al cap una anècdota dels anys d’escola. Jo -com tants altres xiquets- vaig viure el canvi de segle al col·legi. I durant el primer any no ho vaig poder dir en l’aula, però, a partir de 2002, teníem el costum de dir que era el 2 del 2 del 2 (2002); l’any següent, el 3 del 3 del 3 (2003); i, així, successivament. (Cal recordar, per exemple, que els Jocs Olímpics de Pequín van començar un 8 del 8 del 8, a les 8 hores, 8 minuts i 8 segons.) Fins a hui: hui serà l’última volta de la meua vida que podré jugar amb la igualtat del número del dia, del mes i de l’any. Aquest fenomen -o bajanada- no es repetirà fins al segle XXII. Sí, sé que no té la menor importància, però, amb açò em fascine, ja que demostra, en primer lloc, que el temps passa excessivament ràpid, i, segonament, que l’ésser humà té una vida tan efímera que hi ha coses que li són inequívocament il·limitades. Ja seran els fills o, més aviat, els néts els qui podran seguir recordant el dia que concorden dia, mes i any. En certa manera, ja hem passat a la “història”, com les persones de finals del segle XIX i principis del XX, les de finals del segle XVIII i principis del XIX, i etcètera. Però, afortunadament, encara ens queden moltes més “històries” a què passar. I res més, que m’apetia escriure-ho.