Tirant i Quixot
L’amiga que escriu des del Benicadell es queixava que a Ontinyent es projectara la versió en castellà del Tirant lo Blanc, però deixava anotat que a finals de maig es projectarà en català dins de les activitats del Mes del Llibre. Des de la regidoria de Cultura es veu que s’han preocupat d’aconseguir una còpia en la llengua que toca perquè la puguem vore en l’idioma original del llibre. El que m’ha xocat saber després, és que per la seua banda el cine club Utiye també la durà dins de la seua programació (i evidentment en català). Diuen que quan més sucre més dolç, però trobe que s’haurien pogut posar d’acord per no duplicar esforços.
Quant al Tirant, fa temps que trobe excessives les reiterades referències al Quixot. Ara, amb l’aparició de la pel·lícula, s’ha tornat a parlar del llibre, i quasi sempre que se’n parla es fa al·lusió al capítol en què Cervantes posa en un altaret la novel·la de cavalleries. Tan gran complex d’inferioritat tenim que hem d’estar contínuament recordant que els de la ‘cultura universal’ castellana ens han donat el seu aprovat?
En la majoria de llibres de text s’hi fa referència. És complex d’inferioritat pur i dur? Que no acabem de creure’ns que som el que som: valencians.
Des d’un poblet xicotet
Àngel
Sempre m’ha estranyat trobar-me noms castellanitzats, en la historiografia que moc, amb els arxius antics, de contractes, etc. Amb els noms corregits, passats pel sedàs dels "transcriptors" posteriors. I quan imposen la llengua castellana, anaven de cul, passant catalanades a tort i a dret. El més refotut, és que d’això, sols se n’adonem uns pocs. No hi ha massa de nassos perspicaços.
Tips de pensar-nos en decadència, aquesta, sols, era política, sinó et tallaven el cap.
Ha estat hora i mitja d’obertura mental. ¿Què n’és de gran el tal Bilbeny!