Més ‘sussuïts’
Quan he fet l’estop per incorporar-me del camí del cementeri (l’antic) a la carretera de Montaverner per anar a casa a dinar he tingut la primera sensació d’estranyesa: no venia cap de cotxe. De normal, encara que quan jo arribe el tropoll dels vehicles que vénen des del polígon industrial a buscar el plat de calent ja ha passat, sempre me’n trobe alguns, però hui no n’he vist cap. M’he enfilat pel Ravalet cara al carrer de sant Francesc, he passat pel de sant Josep i el carrer Nou… per on passava era tot un desert de cotxes aparcats i absència de personal. Semblava un d’aquells matins la vespra dels quals és festa grossa i tot lo món està dormint, o una vesprada de ponent quan ningú no s’atreveix a traure el morro de casa. Però no era res d’això.
He arribat a casa intrigat. Després del cas de la vespra, no m’he atrevit a fer conjectures per no arribar a conclusions desbaratades. He entrat a casa, i en asseure’m a taula i mirar la tele ho he entés tot. Com se m’havia pogut passar a mi això? Normal que no hi haguera ningú pel carrer: si estaven fent les regates de l’America’s Cup!!!
Demà no em passarà igual. Ja li he encomanat a un amic que m’ho grave en DVD per poder-ho vore tranquil·lament. La veritat és que jo mateix ignorava l’afició tan gran que tenia a l’apassionant esport de la vela. I diria que al 99% dels valencians, valencianes i xibirrics els ha passat igual.