El centre que serà (o no)
Segons explicava ahir un diari de paper amb web escassa, el centre per a discapacitats d’Ontinyent que ha de construir CaixaOntinyent en col·laboració amb l’ajuntament i la conselleria del ram es farà alguna volta, però no pregunteu quan. Sembla que la conselleria es va apuntar a l’acte protocol·lari de fer públic el projecte, però mesos després encara no han donat senyals de vida per firmar-lo. O siga, que de moment res de començar-lo. Seguint la informació periodística, les parts afectades, CaixaOntinyent i ajuntament, no saben oficialment quin és el problema, i m’imagine que els familiars i els discapacitats que n’haurien de fer ús estan que se’n pugen per les parets.
No sé què és pitjor: si creure que ho han deixat de banda perquè a Ontinyent mana qui mana (y además está allà lejos), o si el problema és que no els queden gallets efectius per a coses que no siguen propaganda. Seria molt i molt greu que no es construïra aquest centre en un temps prudencial, amb la necessitat que en tenen certes persones reals i amb noms, mentre quantitats plenes de zeros van a parar a copes i altars sumptuosos, pressumptuosos i d’autobombo.
L’Olleria també té pendent de construir un centre per a discapacitats. No sé ara mateix com va la cosa, però tinc quimera que encara està pitjor.
no s´escolta parlar dels discapacitats, a vegades pense que estàn esperant que ocórra un suïcidi col·lectiu o una barbaritat per a que s´adonen de la precarietat en la que vivim, sobretot els grans discapacitats. No per a fer lleis que ja tenim un fum, sinó per actuar de debó.