D’expedició
Aquesta vesprada m’he armat de valor i m’he deixat engolir pel centre comercial d’Ontinyent. El Teler, es diu, perquè ja se sap que Ontinyent és tèxtil. O era tèxtil.
Allà que he anat jo com un aventurer, a vore si trobava un parell de coses que necessitava. I per què he triat El Teler en compte de botigues més o menys clàssiques? Molt senzill: el temps (l’oratge i les prediccions de les teles) amenaçava pluja seriosament, i almenys allà dins no et mulles. Tampoc córrec el perill d’esvarar-me… en teoria.
El pàrquing era bastant buit, de manera que he pogut deixar el cotxe fàcilment i propet de l’accés a l’ascensor. L’ascensor tenia un cartell que deia ‘Fuera de servicio’. Anem bé! No tenia molt clar això de pujar per l’escala mecànica, encara que és una que no té escalons, sinó que és una rampa mòbil, per això he escodrinyat un poc fins que he trobat un altre ascensor que sí que estava en ús. Lent, però útil.
Vaig a la planta 0, s’obre la porta de l’ascensor, i la primera cosa que llisc és ‘Marina d’Or’. Una vegada superada la temptació de tornar-me’n a pel cotxe i pegar a fugir, comprove que és una mena de stand d’aquell complex turístico-enforfoguit-monstruós d’Orpesa. Passe de llarg i entre cap a dins. Comprove, disgustat, que el terra és massa net i massa fi: s’esvara. Malament. Decidisc anar a la planta 1, a vore què hi trobe: botigues, com a la planta 2. A la 3, bars, cafeteries, cines… Al cap i a la fi, és un centre comercial.
En una de les botigues pregunte per una de les coses que busque, un ‘xubasquero’. En tenia un, i ara que diuen que ve l’aigua, va i el perd. El cas és que les xiques, amablement i somrients, em diuen que allà no en tenen però que en la botiga de dins del poble sí. Ja sabia jo que aquestes modernors no són per a mi. L’altra cosa que volia tampoc en tenen allí.
Decidisc anar, doncs, a la tenda aquella del poble. Baixe amb l’ascensor fins al soterrani on tinc el cotxe. Vaig a pagar el tiquet, en una màquina moderna i que resulta ser trilingüe. És una de les poques coses que hi he trobat en català (la màquina, concretament, en català barceloní). L’altre, un ‘benvinguts’ gravat en les portes interiors del local (acompanyat de les formes espanyola i anglesa).
Pep, jo no hi he anat (encara). Em queda més prop LA VITAL a Gandia. Hi he anat una vegada i per veure la pel.lícula d’Almodóvar. I saps què? Doncs, quan vaig eixir, no trobava el cotxe de cap manera. No, no penseu malament, era que entre el color blau i roig (us sona?) i el F1, K2, A3… en fi, un bon embolic…
Ah, la pel.lícula la vaig agafar començada. Era a les 16:00. Hi havia arribat a les 15:40. No no em vaig perdre, sols que no podien obrir els cinemes ABC des de dins: quasi ens quedem com la nòvia de Pinet "amb la cara llava(da) i el monyo fet). Però així sempre tenim coses per contar i "comptar".
Des d’un poblet xicotet
Àngel