Gàlim

Divendres a la nit, a l’hora de la tertúlia, comentàvem amb uns amics forasters, però que passen ací llargues temporades i molts caps de setmana, la peculiaritat urbanística del poble i el desastre del trànsit rodat.
Això era divendres la nit. Diumenge de matí uns altres forasters van arribar a ma casa a peu. Havien trobat l’avinguda de Jaume I (la carretera) tallada, i ja els havia sigut impossible trobar el camí per arribar al meu carrer, i això que fa anys que vénen. Cansats de pegar voltes i anar a parar sempre al mateix lloc, van decidir aparcar i vindre-se’n a casa caminant. Era la demostració del que parlàvem divendres: les direccions per al trànsit rodat estan posades de tal manera que, si no coneixes ben bé el poble, et pots marejar rodant per quatre carrers sense poder eixir d’aquella mena de circuit.