Accident
No en conec els detalls, perquè d’aquestes coses sempre sol córrer més d’una versió, però el que sí que és cert és que ahir divendres va morir una xica jove. Un accident laboral. Duem molt mala ratxa enguany en el poble. A banda de les morts més o menys assumibles pels efectes de l’edat i les malalties, hem patit el suïcidi d’una jove d’una vintena curta d’anys, i un altre d’un home major que va ingerir lleixiu i va morir al cap d’uns dies. Ara aquest accident.
No ens acabem d’acostumar a aquestes desgràcies de les morts sobtades. No fa encara una setmana, aquesta jove era sopant al mateix bar on jo em trobava. Era allà, amb el nóvio, la família d’ell i altres familiars o amics (no els coneixia). Ara ho recorde i la imagine parlant de les coses banals del seu futur, possiblement de detalls del pis, o de la cotxera. Potser de la hipoteca. No ho sé, però fóra el que fóra, ara és ja un certificat de la feblesa del fil que ens uneix a la vida.
Aclariment: L’accident no s’ha produït a l’Olleria, però la xica sí que festejava ací i hi venia molt sovint, com és normal.
És una forma de pagar un pis, amb l’assegurança de vida de l’hipoteca?.
Arriba un moment que hom pot pensar que val més un pis que una vida humana, en tot cas, com a minim costa un rinyó.
La paradoxa que al primer món, pateixen anorexia esdevingut per problemes de una mala qualitat o equilibri amb l’alimentació. A on possiblement al primer món, mor més gent per suïcidis que a alguns països del tercer món de fam.