Gàlim

No ho sabia, ni tenia per què saber-ho. Tampoc ara. Però m’ho han explicat i tot ha pres de colp una altra mesura, segurament l’única certa i exacta. De no haver-ho sabut em sentiria satisfet, pagat amb l’experiència intensa d’aquests dies, content d’un treball de dignitat conjunta. Ara, però, tot és diferent. El Vídeo, la Cançó, la Nit… les majúscules no són una anècdota, són el senyal d’uns instants plens de minuts de vida rescatada, de pell renascuda.

No sé quantes voltes he dit que ella m’ha insistit que les casualitats no existeixen. Potser era per això que tot el dia duia al cap aquesta cançó sense saber per què. Ni tenia per què saber-ho.